Far Sigmund Freud

Això no és una exposició sobre la vida o la influència de Freud: és més aviat un exemple o una mostra d'aquesta influència. Amb Freud i el seu univers de metàfores, en efecte, s'ha pogut fer de tot. I encara es pot, com ara Gino Rubert, moblar les pròpies dèries i, de passada, matar el pare posant-lo de telonero cartellista de les seves personals fantasmagories.

La psicoanàlisi suposa el descobriment d'un fet tan ineluctable com inquietant: la tendència que tenim a actuar d'acord amb els nostres records sense recordar-los. Freud explica com aquests records no recordats -"reprimits", "censurats"- es manifesten aleshores com a símptomes: neurosis, fòbies, manies persecutòries, etc.

El fet és, posem per cas, que no gosem recordar les torbadores carícies que ens feia el tiet quan ens duia el diumenge al cine. El símptoma és ara, molts anys després, que no podem entrar en una sala d'espectacles sense posar-nos a suar o tremolar. I la cura guiada sobre el divan consisteix a fer-ne un rentat pel cervell, una passada de les hormones a les neurones.