World in Focus. Michael Snow i Vincent Grenier

Michael Snow i Vincent Grenier, dos dels artistes més importants del cinema d’avantguarda canadenc, comparteixen un sentit de l’humor irònic i reflexiu que involucra l’espectador en les seves obres. El cinema de Snow destaca tant per la seva brillant investigació formal com per la seva profunditat intel·lectual, a partir de la qual explora idees sobre la imatge, el llenguatge i la realitat. Algunes de les seves obres més esplèndides, com ara Wavelength (1967), van definir la sensibilitat de Vincent Grenier des de l’inici de la seva creació fílmica. En aquesta sessió es projectaran quatre de les primeres pel·lícules de Grenier, que exploren, cadascuna a la seva manera, l’ambigüitat de la representació cinematogràfica, i una de Snow, Seated Figures (1998), una road movie vista des de la perspectiva d’un tub d’escapament.

Les primeres pel·lícules de Grenier presenten un estil estructural i minimalista centrat en els aspectes tècnics més essencials del mitjà: la llum, el diafragma, l’enfocament i el desenfocament, com a World in Focus (1976), la pantalla a X (1976), l’emulsió i el projector a While Revolved (1976) i la imatge fotogràfica a Intérieur interiors (to A.K.) (1978). No obstant, l’expressió cinematogràfica, tal com apareix en la seva obra, no constitueix un objecte fix i estàtic, sinó que és més aviat una obertura a diverses possibilitats de transformació, ens revela idees complexes sobre les formes i estructures de la vida quotidiana. Els gestos filmats en la intimitat i en els quals participa l’espectador, els jocs amb la il·lusió de la imatge tridimensional i la recerca d’ambigüitats visuals confereixen al conjunt de la seva obra un encant poètic però distant i un significat filosòfic innegable.

A Seated Figures (1988) Michael Snow continua la seva investigació sobre la sintaxi del cinema mitjançant una catalogació exhaustiva de totes les possibilitats que ofereix un determinat moviment o dispositiu cinematogràfic. El moviment de la càmera va ser explorat per l’artista canadenc fins a l’extrem a La région centrale (1971), per qüestionar els supòsits en què es basaven certes teories sobre el temps i l’espai cinematogràfics. A Seated Figures la càmera de Snow està muntada amb l’objectiu apuntant a terra a la part del darrere d’un vehicle. Les imatges en moviment constant ens transporten per tota mena de terrenys, des de carreteres d’asfalt i grava fins a camins de terra i fang, travessant herbes, flors i rierols. Entre l’abstracció i la representació, les imatges es mouen, s’aturen i s’acceleren, i mostren una varietat de superfícies i textures fluint davant dels nostres ulls a diferents velocitats. Escoltem simultàniament els sorolls del públic veient la pel·lícula, veus, estossecs, badalls i el brunzit del projector, cosa que crea un efecte de distanciament de l’experiència visual que desencadena noves sensacions.

Vincent Grenier: X, 1976, sense so, 8’; Intérieur Interiors (to A.K.), 1978, 15’; Closer Outside, 1981, sense so, 9’; World in Focus, 1976, sense so, 16’. Michael Snow: Seated Figures, 1988, 40’.

Projecció en 16 mm.

Còpies de Vincent Grenier procedents de The Film-Makers’ Cooperative. Còpia de Seated Figures procedent de LUX.