Ves al contingut principal

Institut d'Humanitats. Curs 23/24

Whitehead

Llum i foscor per al segle XXI

Cursos i tallers

No són pocs els autors contemporanis que han recuperat el pensament del filòsof i matemàtic anglès Alfred North Whitehead (1861-1947), notòriament negligit durant el segle XX. Luciana Parisi, Manuel Delanda, Donna Haraway, Bruno Latour, Maria Puig de la Bellacasa, Steven Shaviro i, sobre tot, Isabelle Stengers són algunes de les figures que de forma més rigorosa han revisat l’obra del pensador per ordir una resposta crítica als desafiaments del món actual, incloent-hi el llegat del fet colonial, les vicissituds del capitalisme liberal o la crisi mediambiental, que alguns han definit com l’Era de l’Antropocè. En aquesta línia, el curs es proposa repensar el món d’avui amb Whitehead, i també amb una sèrie d’autors que l’han reinterpretat als últims anys. Al llarg de tres sessions vincularem elements del pensament whiteheadià amb fenòmens i esdeveniments de la contemporaneïtat: el concepte de natura i la complexitat de l’era antropocènica; el coneixement especulatiu, la disrupció quàntica i els límits de la ciència moderna; els conceptes de procés i relació en Whitehead i com aquests basteixen noves formes de pensar i de ser en el món, com ara els nous materialismes i el posthumanisme. Reflexionarem també sobre els límits que presenten aquestes intervencions teòrico-pràctiques.

Referències

  • Butler, O., La parábola del sembrador, Capitán Swing, 2021.
  • Herzog, W., Dentro del volcán, 2016
  • Pujols, F., La tardor barcelonina, Llibres de l’Índex, 2013.
  • Stengers, I., Pensar con Whitehead. Una creación de conceptos libre y salvaje, Cactus, 2020.
  • Stengers, I., Making Sense in Common: A Reading of Whitehead in Times of Collapse, University of Minnesota Press, 2023.
  • Torrent, I., “Física crítica”, CCCBLab, 13/02/2024: https://lab.cccb.org/ca/fisica-critica/
  • Torrent, I., “Whitehead i els mons d’avui”, CCCBLab, 15/03/2022: https://lab.cccb.org/ca/whitehead-i-els-mons-davui/
  • Torrent, I. “Els límits d’un món en relació”, CCCBLab, 22/09/2021: https://lab.cccb.org/ca/els-limits-dun-mon-en-relacio/
 
13.06.2024
Concepte de natura i Antropocè.

Pel concepte whiteheadià de natura bifurcada, el filòsof critica les tradicions de pensament cartesiana i kantiana, que distingeixen dues realitats: la natural i la que es desprèn de la subjectivitat humana. Segons Whitehead, aquesta assumpció ontològica, perversa, fonamenta el pensament modern. En aquesta sessió introductòria, revisarem la manera com aquesta separació arbitrària engendra una genealogia d’esdeveniments jerarquitzants, excloents i violents, que precipiten components inherents a la contemporaneïtat des del fet colonial fins al capitalisme i l’Antropocè, entre d’altres.

 
20.06.2024
Coneixement especulatiu i límits de la ciència moderna.

Whitehead descriu el pensament especulatiu com a font d’erosió de l’empirisme de David Hume i la ciència moderna, de la qual se n’exposen els límits metodològics. Qüestiona que la relació causa-efecte derivi de l’experiència, i substitueix causalitat per creativitat. Atent i coherent amb la revolució quàntica, el filòsof es presenta modest davant l’intent de l’ésser humà de conquerir la realitat intel·lectualment. Aquesta contribució resulta útil per articular posicionaments crítics sobre certs desafiaments actuals, com ara el tecnooptimisme desenfrenat i redemptor que impera al món o els problemes associats a una concepció lineal i progressiva de l’espai-temps, que condueixen a la construcció de mons frustrats.

 
27.06.2024
Relacions, nous materialismes i les seves fronteres.

Whitehead argumenta que el fet relacional és previ a l’existència de l’ésser, i que aquest ésser no és mai conclòs, com a l’ontologia aristotèlica, sinó en constant procés relacional. Aquesta cosmologia relacional, inscrita en la seva filosofia de l’organisme, s’ancora en pensadors com Leibniz o Spinoza, però també en sistemes de pensament allunyats de les geografies eurocèntriques. Avui, aquesta visió de la relacionalitat, que comença a recuperar Gilles Deleuze a final del segle XX, ha contribuït a l’aparició de moviments com els nous materialismes i el posthumanisme, de contingut teòric i sociopolític radical. El curs acaba amb un exercici de reconeixement dels possibles límits d’aquestes irrupcions, incloent-hi una potencial despolitització de l’acció així com un excés de normativitat, moralisme i determinisme.

Participants: Ignasi Torrent

Aquesta activitat forma part de: Institut d'Humanitats. Curs 23/24

Altres activitats del cicle

Institut d'Humanitats. Curs 23/24

Més informació del cicle

Organitza

Col·labora