Una xarxa de computació global per a l 'LHC

En aquesta xerrada farem un repàs de l’LHC, i ens centrarem en el paper que té aquest desplegament innovador de recursos informàtics, i com l'extensió a d’altres disciplines pot revolucionar la manera de fer ciència al segle XXI.

El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN és l’instrument científic més complex mai construït. Els físics esperen aprofundir en les lleis que regeixen la natura a escala microscòpica, les partícules elementals, les seves interaccions i entendre com era l’univers una fracció de segon després del Big Bang. A l’LHC, de 27 quilòmetres de perímetre, s’acceleren protons, en tots dos sentits, fins aconseguir velocitats molt properes a la de la llum. Els protons es creuen en quatre punts de l’anell on se situen uns grans detectors de partícules que revelen els resultats de les col·lisions. L’escala d’energies que pot explorar l’LHC no havia estat assolida abans per cap altre accelerador. Això va fer possible que, el 2012, es descobrís la darrera peça que faltava per completar el model estàndard de la física de partícules: el famós bosó de Higgs.

L’LHC genera de l’ordre de 15 PetaBytes (PB) de dades l’any. Sumant els resultats processats, simulacions i dades d’usuari, aquestes dades superen els 50 PB per any. Als quatre primers anys de vida, l’LHC ja ha generat uns 400 PB de dades. Per processar aquesta gran quantitat de dades ha calgut distribuir-les a escala mundial en uns 170 centres de computació, i fer servir la potència de càlcul de centenars de milers d’ordinadors, interconnectats a través d’una Internet d’altíssima velocitat (mil vegades superior a una Internet comercial). Aquesta estructura de computació, anomenada «Grid», permet administrar i analitzar una quantitat de dades que no té precedents en la història de la ciència. El Port d’Informació Científica (PIC), situat a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un dels centres de computació principals d’aquest enorme sistema informàtic distribuït.