Una Tècnica amb T majúscula: Tecnologia, etnografia i plàstica al cinema de José Val del Omar

Esbossant la constel·lació d’interessos de cineastes pròxims a Val del Omar, aquest programa explora la persistència d’un recurs que alimentarà bona part del cinema d’avantguarda del segle XX espanyol: l’ús de la tradició popular com a punt de partida per a l’experimentació visual. La tecnologia del cinema, argumenten diferents autors, ajuda a reconstruir una suposada continuïtat entre cultura i entorn, entre antropologia i tecno-ciència, amb mètodes etnogràfics sustentats en les possibilitats òptiques dels nous mecanismes de registre visual. Es tracta, com Val del Omar explicarà, d’oferir a l’espectador “documents objectius de primera qualitat” que mostrin la connexió entre natura i tradició; per exemple, entre les formes de l’aigua sotmesa a la força de la gravetat i el moviment del cos en ballar una siguiriya, o entre les formes sinuoses de les cèl·lules vegetals i les imatges barroques esculpides en fusta de pi. Els esforços d’aquests cineastes s’emmarquen dins de la confiança en les possibilitats comunicatives que, més enllà del llenguatge, permet la reproductibilitat tècnica d’imatges, i es desenvoluparan a partir de diferents àmbits cientificotècnics i artístics.

El programa s’estructura en dos blocs, que versen al voltant de dues produccions de Val del Omar sobre la seva Granada natal. El primer bloc investiga les possibilitats que inaugura el cinema en la comprensió de fenòmens biològics i culturals. Gira al voltant del curt Vibración de Granada (1935), que acompanya amb peces de Guillermo López Fernández-Zúñiga, Carlos Velo i Fernando G. Mantilla, associats, com Val del Omar, al Servei de Cinematografia de les Missions Pedagògiques. Aquesta iniciativa no només projectava cinema a les regions rurals més aïllades, sinó que també documentava, a través de cinema i fotografia, les condicions de vida d’aquestes àrees i la persistència de tradicions ja desaparegudes en entorns metropolitans. Aquesta doble operació servia, a més, per recalcar la importància que aquestes comunitats i la seva cultura tenien en el projecte polític de la República. En paral·lel a la documentació de les Missions, aquests cineastes realitzaran curtmetratges científics i etnogràfics de vocació educativa on assajaran noves estètiques polítiques com ocorre a Galicia/Finis Terrae (1936), de Velo i Mantilla.

El segon bloc mostra la continuïtat del projecte de revaloració de les tradicions populars emprés en el període republicà després de la Guerra Civil. Aguaespejo granadino (La gran siguiriya) (1953-55) de Val del Omar s’acompanya aquí amb el documental “líric-antropològic” Boda en Castilla (1941) de Manuel Augusto García Viñolas. Aquesta pel·lícula experimental empra els recursos estètics que el cinema ofereix per a registrar les tradicions nacionals com un sistema essencialista tancat, sense continuïtat amb la matèria ni l’entorn. En contraposició, el programa conclou amb Aguaespejo granadino, un “assaig de plàstica lírica” sobre les arquitectures i paisatge de l’Alhambra i la comunitat romaní que viu al seu voltant. Val del Omar estructura la relació entre entorn i individu a través d’una imatge que funciona com el motor capaç de despertar manifestacions culturals amagades en l’inconscient, que s’activa a través de recursos òptics com l’obturació ràpida que congela l’aigua de les fonts de l’Alhambra en un ball de siguiriyas o la il·luminació estroboscòpica que converteix figures vegetals en patrons ornamentals abstractes.

Vibración de Granada, José Val del Omar, 1934-35, 16mm, Sense so, 21’; Polinización, Guillermo Fernández López-Zúñiga, 1935, 16mm, Sense so, 3’; Finis Terrae-Galicia, Carlos Velo i Fernando G. Mantilla, 1936, 35mm,  8'; La ciudad y el campo, Carlos Velo i Fernando G. Mantilla, 1934, 35mm, Sense so, 9’; Boda en Castilla, Manuel Augusto García Viñolas, 1941, 35mm, 16’; Aguaespejo granadino (La gran siguiriya), José Val del Omar, 1955, 35mm, 23’

Projecció en digital.

Agraïments: Archivo Val del Omar, Piluca Baquero, Fundación Carlos Velo, Margarita Ledo i Grupo de Estudos Audiovisuais de la Universidade de Santiago de Compostela.