«Una estela salvaje» de Kathryn Schulz

Un matí de primavera, Kathryn Schulz va anar a esmorzar amb una desconeguda i es va enamorar. Després d’uns anys de cerca infructuosa, va quedar enlluernada amb la rapidesa amb què tot va canviar en conèixer la seva futura esposa. Al cap d’uns mesos, el seu pare, un carismàtic refugiat jueu, va morir inesperadament. Enamorada i òrfena alhora, va haver d’afrontar en paral·lel una felicitat desbordant i un dolor terrible.

En comptes d’escriure unes memòries convencionals al voltant del dol, va emprendre una investigació fascinant sobre les infinites formes en què la pèrdua i el descobriment modelen el nostre destí. Ens passem el dia extraviant i trobant coses, i es calcula que al llarg de la vida perdem uns dos-cents mil objectes.

Una estela salvaje (Gatopardo ediciones, traducció de Marta Rebón) il·lumina de manera brillant la relació entre aquestes pèrdues quotidianes i les més devastadores: l’extinció dels dinosaures, la diàspora jueva, el vol 370 de Malysia Airlines, el canvi climàtic. I el seu contrari esperançador, la cerca, ja sigui de les ruïnes de Troia, de nous planetes, d’idees, d’amics, de fe o d’amor.