Tragèdia grega i filosofia

La tragèdia és un gènere literari que exposa a la llum una veritat sobre la naturalesa i el destí de l'home que habitualment aquest prefereix ignorar. "Esperit tràgic", o simplement allò tràgic, es denomina la intuïció i la vivència d'aquesta veritat, que no solament s'expressa en la tragèdia, però que en ella assoleix la seva forma artística més elevada. Tenen els antics grecs l'honor d'haver-la inventat, d'haver creat un gènere que encara es practica i que per molt que hagi variat continua rebent el seu impuls de la mateixa sorpresa davant del caràcter terrible de l'existència.

Proposo en aquest curs tornar als tràgics arcaics, en particular a Èsquil, convençut que és en l'origen on l'esperit de la tragèdia es mostra amb major claredat i puresa. Obrem així com tants filòsofs contemporanis, que han rescatat dels grecs la noció d'allò tràgic per incorporar-lo a la seva reflexió sobre l'existència.

La tragèdia grega. Presentació.
Èsquil i els perses.
Déus i homes.
El deute de sang.
Nietzsche, Kadaré: l'origen de la tragèdia grega.
Nietzsche: la tragèdia, Plató i el cristianisme.
La indiferència entre Tersites i Agamèmnon.
L'esperit tràgic: Aristòtil, Schopenhauer, Nietzsche.
Èsquil i Shakespeare: comparació entre Orestea i Macbeth.
Èsquil i Sidney Lumet: comparació entre Orestea i Before the Devil Knows You're Dead

Amb la col·laboració de Jesús Hernández Reynés

Es recomana la lectura de: Èsquil: Els perses; Orestea.