Traços d'escriptura

La invenció de l’escriptura va suposar la pervivència, per damunt del temps i de l’espai, de la documentació de les activitats humanes, de gestes i fets històrics, de cançons i, també, de comptabilitats. De fet, va suposar la pervivència de la memòria i de la llengua com a memòria. Però l’escriptura és també dibuix, els diferents alfabets constitueixen traços que són traces de llengua, i la llengua també és so, melodia, música, que aporta sentit per via dels sentits. En aquesta intervenció de Joma sobre els alfabets com a traços d’ escriptura, amb la col·laboració de Carlos Morera al bandoneó, proposem una acció i alhora una reflexió a partir d’alfabets i cultures diferents mitjançant la lectura de textos procedents de diverses cultures i en diferents llengües.

L’acte, organitzat per l'Institut d'Humanitats de Barcelona en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, constitueix la cloenda del curs 2012-2013 del màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals impartit per la Facultat de Filologia de la UB.