Torn de preguntes

Un model d’intel·ligència artificial alimentat amb el contingut de l’arxiu del CCCB respon les teves preguntes si les formules en veu alta. Però, qui respon realment? Té sentit el que explica? Aporta elements nous? I què ens diu aquest experiment sobre les possibilitats i les limitacions de la IA? «Torn de preguntes» és també una cartografia del contingut de l’arxiu i de les qüestions que s’han debatut al CCCB al llarg dels anys. 

La instal·lació consisteix en un mosaic de pantalles a les quals pots formular una pregunta. Un model d’IA la rep i recorre al coneixement acumulat a l’arxiu del CCCB per generar la resposta, una mena de palimpsest que remescla veus i moments de la història del centre des dels seus inicis. Les pantalles recullen no només la resposta, sinó també les conferències en què es basa i preguntes similars. «Torn de preguntes» es podrà veure i experimentar al hall del CCCB durant un mes.

Aquest experiment del col·lectiu Estampa fa emergir les veus i el coneixement que ha generat el CCCB en els seus 30 anys d’història i s’interroga sobre la manera en què ens enfrontem a una eina estadística com la IA. Ens ofereix anàlisis interessants de la realitat? Podem donar veracitat a les variacions generatives de la IA? La instal·lació és també un repte i un joc per a les persones que s’apropen al micròfon per preguntar. Quin sentit tenen les preguntes que formulem? Com podem preguntar per obtenir respostes interessants?

Com funciona «Torn de preguntes»?

Per a «Torn de preguntes», l’arxiu de conferències del CCCB s’ha convertit en un conjunt artificial de preguntes i respostes. Les transcripcions dels actes s’han trossejat en paràgrafs i s’ha generat una pregunta associada a cada un d’ells amb eines d’IA. Això ha generat un repositori de més de 200.000 preguntes i respostes, que es pot entendre com una descripció de l’activitat i preocupacions del centre en aquests anys.

Aquest repositori s’ha cartografiat agrupant-les per similituds, utilitzant eines d’IA que permeten automatitzar de manera complexa aquesta tasca. La llista textual es transforma així en una sèrie de zones temàtiques i d’estil, on cada pregunta i resposta queda envoltada per altres de similars.

Quan formulem una qüestió, la instal·lació recorre a aquesta cartografia virtual per donar-li resposta. La nostra pregunta es projecta en aquest mapa i les respostes properes són les que articulen la rèplica. El redactat final correspon a un model de generació de text que rep aquestes respostes properes i les utilitza per escriure la frase que apareix a la pantalla central.

A les pantalles secundàries es visualitzen alguns aspectes d’aquesta cartografia de l’arxiu del centre. D’una banda, els fragments originals de les conferències a partir dels quals s’escriu la resposta. De l’altra, una progressió de preguntes que lliguen l’última que s’hagi fet amb l’actual.