Soy Cuba, de Mikhail Kalatozov

Rescatada de l’oblit al cap de tres dècades de la seva estrena, Soy Cuba marca una fita en la col·laboració cultural de principis dels anys seixanta entre Cuba i la Unió Soviètica. Les quatre històries que componen aquest llargmetratge dirigit per l’aleshores veterà Mikhail Kalatozov, autor de la premiada a Canes Letyat zhuravli (‘Quan passen les cigonyes’, 1957), mostren el periple de l’illa des de la decadent dominació nord-americana fins al triomf final de la revolució castrista. Tot i que es tracta d’un film de propaganda, la bellesa de les imatges i de la música encara avui aconsegueix desbordar la seva lectura política. El treball del director rus se centra a capturar l’exuberant illa caribenya mitjançant l’ús audaç dels elaborats moviments de càmera, tantes vegades imitats després que la pel·lícula es donés a conèixer als anys noranta, com també gràcies al treball precís amb les òptiques angulars i la il·luminació.

 

Soy Cuba, Mikhail Kalatozov, 1964, 35 mm, 141 min.