Saviesa

Sembla que avui dia la tendència majoritària és deixar de banda les consideracions virtuoses i fer jugar uns paràmetres que semblin més ‘objectius’ o, com a mínim, més quantificables. Si a més a més parlem de Saviesa, la cosa encara es complica més. La Saviesa sempre ha presentat una dimensió col·lectiva indeclinable; però sense oferir, molts cops, unes connotacions democràtiques gens clares. Ara bé, sempre és útil recordar que, en el passat, les coses no havien sigut forçosament millors però sí extraordinàriament distintes. La llunyania comporta una lliçó. Probablement no podem treure gaires exemples, recomanacions o models de les velles tradicions de saviesa -des del Pròxim Orient Antic a la saviesa grega arcaica o la filosofia clàssica-, però el mateix distanciament potser ens ajudarà a entendre una mica menys malament les nostres desgràcies quotidianes.

Jaume Pòrtulas, catedràtic de Filologia grega de la Universitat de Barcelona. Presenta Jordi Llovet, catedràtic de Teoria de la literatura i Literatura comparada de la Universitat de Barcelona.