Sara Gómez

Sota la idea d'«un cinema revolucionari per la revolució», Cuba es va convertir en un dels centres de producció i experimentació cinematogràfica més prolífics del continent, promovent camins d'exploració narrativa tant en la ficció com en el documental. Formada en periodisme i música, Sara Gómez va entrar a l'Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC) el 1961. Mi aporte (1969), un dels 19 documentals que va realitzar, mostra una sèrie de testimonis crítics sobre la dificultat que tenen les dones cubanes de contribuir com a ciutadanes, a causa del masclisme imperant a la vida social i laboral. Un cop acabat, va ser prohibit, esborrat de la seva filmografia oficial i amb prou feines va ser projectat.

Al seu primer i únic llargmetratge, De cierta manera (1977), retrata la relació amorosa entre un obrer mulat i una mestra de secundària en un barri perifèric de l'Havana. Aquesta ficció li servirà d'excusa per explorar lliurement diferents maneres d'accedir, a través del cinema, a una realitat profunda i desigual; combinant el retrat íntim amb el reportatge, la investigació etnogràfica o l'autoreflexió.

A causa d'una parada respiratòria, Gómez mor a l'edat de 31 anys mentre muntava la pel·lícula, conferint al seu mentor, Gutiérrez Alea, i al coguionista, Tomás González Pérez, la labor d'acabar-la. Com recorda Gutiérrez Alea, «a la Sara li hauria agradat fer cinema sense càmeres, sense micròfons: directament, i això és el que li dona aquesta força, i aquesta cosa única que, malauradament, no crec que s'hagi valorat prou amb els anys».

Mi aporte, Sara Gómez, Cuba, 1969, 35 mm, 33’

De cierta manera, Sara Gómez, Cuba, 1977, 35 mm, 73’

Projecció en digital. Còpies procedents de l'Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC).