Retrats filmats, de Germán Scelso

L’autor del polèmic film El modelo, el protagonista del qual és un home que viu al marge de la societat, a La sensibilidad planta la càmera davant de les seves àvies per retratar des de la intimitat més absoluta la història de la militància a l’Argentina a les dècades de 1960 i 1970 i els seus efectes. Dues dones grans amb fills desapareguts parlen i comparteixen la memòria amb el seu nét cineasta. Scelso fuig del retrat amable per tornar-se a acostar a l’estètica gairebé amateur i, emparant-s’hi, fa una dissecció dels seus personatges sense miraments. Com a Numéro zéro, en què Jean Eustache filma la seva àvia, hi ha una urgència per captar una memòria i uns cossos que s’esvaeixen, per fixar un episodi familiar i, per extensió, de tot un país. A De ojos privada, segons l’autor, «d’alguna manera és la punta per la qual em vaig anar acostant al tema de La sensibilidad. Gravant des de les finestres d’una casa (d’una de les meves àvies), espiava la vida quotidiana dels veïns d’un barri qualsevol de Córdoba, mentre en un altre sector de la ciutat un equip d’antropòlegs treballava a les excavacions en una fossa comuna trobada en un cementeri amb restes de desapareguts de la dictadura».

Presentació a càrrec d'Iván Marino.

De ojos privada, Germán Scelso, 2003, 30 min; La sensibilidad, Germán Scelso, 2011, 60 min. Projecció en vídeo, VOSA.