Projecte per a un text

La pel·lícula La pluie (Projet pour un texte), de Marcel Broodthaers, és una de les moltes obres de l’artista belga en què l’escriptura es relaciona amb altres formes artístiques. Aquest film, en què veiem el mateix Broodthaers intentant escriure sota la pluja mentre l’aigua va diluint la tinta, explicita que qualsevol intent de recreació del gest literari condueix el cinema i el text al límit.

Poetic Justice, la segona pel·lícula de la sèrie Hapax Legomena (1971-1972), de Hollis Frampton, investiga la naturalesa del cinema a través de la relació entre la imatge i la paraula. En aquest treball ens acostem a l’espai que habitualment s’associa a l’escriptura —una pila de papers, una tassa de cafè i un test amb un cactus sobre una taula—, i veiem un a un els fulls manuscrits que configuren una mena de guió d’un film que l’espectador ha d’entreveure. Però la veritable acció del film, l’escriptura del text, fora de camp, només la podem sotjar en l’espai minúscul que hi ha entre fotogrames.

No és casual que la primera pel·lícula de João César Monteiro sigui un retrat de l’escriptora Sophia de Mello Breyner Andresen, de manera que vincula des de l’inici el seu cinema amb la creació literària. Conscient que la paraula poètica no es pot filmar, el cineasta intenta acostar-se a la poeta portuguesa mostrant-la en l’espai de producció de la seva escriptura, asseguda a una taula al costat d’una finestra, un got d’aigua i un cistell de fruita, amb un llapis i un cigarro a la mà. La pel·lícula es va rodar en un estiu amb la lleugeresa i l’humor propis d’un film diari, en el qual veiem, així mateix, l’escriptora amb els seus fills al costat del mar, un element fonamental en la seva literatura i en la filmografia del cineasta.

A més de presentar-se materialment entre les imatges, els llibres van portar Robert Beavers a fer algunes pel·lícules, com va succeir amb From the Notebook of..., que parteix dels quaderns de notes de Leonardo da Vinci, de l’assaig de Paul Valéry sobre l’artista i també de les notes que el cineasta va fer per preparar aquest treball. En la pel·lícula, el cineasta es retrata treballant, en un espai semblant al d’un escriptor: una taula al costat d’una finestra, un quadern de notes, filtres i una càmera. Això el va portar a comparar, a més del moviment de les ales dels ocells amb l’obertura de les persianes, el passar les pàgines de les seves notes manuscrites amb el moviment de l’obturador i de les lents de la càmera.

Finalment, la pel·lícula de Bruno Delgado Ramo intenta apropar-se a la figura del pensador Baruch Spinoza i retratar l’habitació en què treballava, on a banda d’escriure un dels seus principals tractats —l’Ètica—, que veiem al film fragmentat en toms, passava els dies dedicat al negoci familiar d’importació de fruits secs i també polint lents destinades a la fabricació d’instruments òptics.

La Pluie (Projet pour un texte), Marcel Broodthaers, 1969, 16 mm, sense so, 2’; Poetic Justice (Hapax Legomena II), Hollis Frampton, 1972, 16 mm, sense so, 31’, VOSC; Sophia de Mello Breyner Andresen, João César Monteiro, 1969, 35 mm a DCP, 17’, VOSC; From the Notebook of…, Robert Beavers, 1971-1998, 16 mm a DCP, 48’, VOSC; Spinoza/Ongodist, Bruno Delgado Ramo, 2021, Súper-8, 11’

Còpia de La pluie cortesia del MACBA. Còpia de Poetic Justice procedent de Light Cone. Còpia de Sophia de Mello Breyner Andresen procedent de la Cinemateca Portuguesa. Còpies de From the Notebook of... i Spinoza/Ongodist cortesia dels seus respectius autors.