Ves al contingut principal

Xcèntric 2023-2024

«Open door to fantasy-land». Les animacions de Sally Cruikshank

Audiovisuals

Empesa pel desig i la curiositat de veure com es mouen els seus dibuixos, Sally Cruikshank va estudiar animació a l’Art Institute de San Francisco a principis de la dècada dels setanta, i aviat es va convertir en una de les figures més destacades i originals de l’animació experimental. Influenciada pels cartoons clàssics dels anys trenta (Max Fleischer, Winsor McCay o Carl Barks) i el còmic underground (Robert Crumb), les seves pel·lícules es caracteritzen per una imaginació desbordant i al·lucinada, un estil visual psicodèlic d’aire retro, excèntrics personatges antropomòrfics i una narrativa surrealista, frenètica i anàrquica, adornada amb un sentit de l’humor peculiar.

Cruikshank va realitzar la seva primera animació curta, Ducky (1971), amb una càmera Bolex de 16 mm unida a una ampliadora de fotos. Feta amb aquarel·les i animació sobre paper, ja hi apareix un prototip de Quasi, el personatge que reapareixerà en els seus futurs treballs amb la seva forma definitiva: un ànec groc amb una capa vermella i ulleres de cul de got. Animada per aquesta primera experiència, Cruikshank es va matricular a l’Art Institute de San Francisco, on sota la tutela del cineasta Larry Jordan va realitzar la seva segona animació, Fun on Mars (1971), en la qual, a més d’aquarel·les, fa servir ceres, retallables i collage. Per a la seva tercera animació, Chow Fun! (1972), va alternar animació en paper i retalls enganxats en cel·les d’animació.

La seva obra més coneguda és Quasi at the Quackadero (1975), una de les primeres pel·lícules contraculturals que es va popularitzar en el circuit d’exhibició de mitjanit (com succeiria un parell d’anys més tard amb Asparagus, de Suzan Pitt). Es tracta d’una aventura estrafolària protagonitzada per dos ànecs que parlen, en Quasi i l’Anita, una femme fatale malparlada a la qual dona veu la mateixa cineasta, que visiten un parc d’atraccions delirant on poden endur-se un dibuix dels seus pensaments, conèixer les seves reencarnacions anteriors o viatjar en el temps. La pel·lícula, dibuixada laboriosament sobre acetats transparents, amb l’ajuda ocasional d’amics animadors, es va trigar dos anys a completar. Juntament amb Make Me Psychic (1978) i Quasi’s Cabaret Trailer (1980), amb les quals comparteix els personatges centrals, aquesta pel·lícula compon la trilogia «Art Deco», un estil visual molt apreciat per l’artista, que el porta a un terreny personal insuflant-hi els seus característics colors vius i surrealisme al·lucinogen.

En els anys següents, Cruikshank va compaginar la creació dels seus propis curtmetratges independents amb la realització d’anuncis o seqüències de crèdits i animacions per a pel·lícules de Hollywood, així com col·laboracions per a Sesame Street, per on van passar també molts altres animadors experimentals com Al Jarnow o Jane Aaron.

Les pel·lícules de Sally Cruikshank no envelleixen, perquè existeixen en el seu propi univers, absolutament lliure, on tot és possible. En paraules de l’autora: «Animation is this sort of open door to fantasy-land, you’re only limited by what you can draw».

Sally Cruikshank: Ducky, 1971, 16 mm, 3,5’; Fun on Mars, 1971, 16 mm, 4,5’; Chow Fun!, 1972, 16 mm, 4’; Quasi at the Quackadero, 1976, 35 mm, 10’; Make Me Psychic, 1978, 35 mm, 8’; Quasi’s Cabaret Trailer, 1980, 35 mm, 2,5’; Face like a Frog, 1988, 35 mm, 5,5’.

Projecció en 16 mm i 35mm. VOSC.

Còpies procedents de l’Academy Film Archive.

Directors/es: Sally Cruikshank

Aquesta activitat forma part de: Xcèntric 2023-2024

També et pot interessar