No em va fer Joan Brossa

Gots de plàstic, culleretes, màquines d’escriure, cintes mètriques, taps, pintes i altres objectes quotidians protagonitzen un muntatge en el qual la dramatúrgia sobrepassa els límits i espais escènics convencionals. És una òpera mecànica, una gran instal·lació sense una narrativa aparent, una peça de teatre d’objectes en la qual no hi ha actors ni manipuladors, sinó només una pila d’objectes que es belluguen sols i que creen paisatges canviants.

El públic es troba amb una acumulació d’objectes que formen una mena de poema transitable en el qual les veus han estat desposseïdes de cos. Com a punt de partida del muntatge, la prosa més desconeguda i primerenca de Joan Brossa i la sonoritat de la seva poesia escènica dels anys quaranta recitada per persones amb diversitat funcional.

La trilogia de Cabosanroque

No em va fer Joan Brossa es va estrenar el 2016 i, des d’aleshores, més de 25.000 persones d’arreu d’Europa l’han vista. L’obra torna a escena al CCCB, en el marc de les noves representacions de la trilogia dedicada a a autors catalans, juntament amb Dimonis (2020), sobre Jacint Verdaguer, i amb Flors i viatges (2023), que s'estrena en aquesta edició del Festival Grec de Barcelona i que se centra en el món literari de Mercè Rodoreda.

Fitxa artística

Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: Cabosanroque (Laia Torrents Carulla, Roger Aixut Sampietro) | Veus enregistrades de: COIET de Banyoles (Servei d’atenció especialitzada per a persones adultes amb discapacitat de la comarca del Pla de l’Estany): M. Àngels Verge Mata, Pau Fernández Pujol, Eduard Martí Vergé, Alex Alba, Jonathan Perasa, Carmelita Puigdemont i Jordi Saubí Gironès | Fotografia: José Hevia

Una coproducció de: Cabosanroque, Teatre Nacional de Catalunya, Festival Temporada Alta 2016, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació Brossa i Fundació Lluís Coromina
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya