Mudances visuals i transfiguracions femenines

Les poètiques de la mirada femenina s’han desenvolupat gairebé sempre en contextos culturals i artístics que li negaven l’existència. La seva carta de naturalesa s’ha construït amb la insolència i el dissentiment estètic que les creadores han utilitzat per apoderar-se dels llenguatges com a eines pròpies. Germaine Dulac, al principi del segle XX, va ser una de les primeres que, des d’una pràctica cinematogràfica surrealista portada al límit, va començar a habitar el territori dels imaginaris amb una visió genuïnament feminista. Aquesta ocupació estètica ve, doncs, d’una tradició antiga que ha anat mudant en una multitud d’exemples que irrompen en la pràctica representativa per explicar el cos, l’opressió, el desig i tota mena d’estats mentals des de l’experiència femenina. Aquest programa és una invitació a circular per algunes mostres d’aquesta línia genealògica, vinculada als temes tractats en l’exposició Metamorfosis i les darreres projeccions d’Xcèntric.

Metamorfoza, Martha Colburn, 2013, vídeo, 7 min; Heura que m’envaeixes el ventre i la follia (Anna Petrus, 6 min) i La mort blanca (Marta Vergonyós, 6 min), del film col·lectiu Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal, 2012; Biorxa, Lydia Zimmerman, 1994, vídeo, 6 min; At Land, Maya Deren, 1944, 16 mm, sense so, 14 min; La souriante madame Beudet, Germaine Dulac, 1922, 16 mm, sense so, 38 min.