Mestres i obres mestres

La Victòria de Samotracia, el David de Miquel Àngel, Las Meninas de Velázquez, la Fontana de Trevi, Els afusellaments del 3 de Maig de Goya, Les demoiselles d'Avignon de Picasso es tenen per “obres mestres”, creacions, consideraria Hegel, preuades per tots els pobles i en totes les èpoques. Manifestacions excelses d'art realitzades pels millors artistes, pels “mestres” més capacitats, pels genis. Però, aquestes obres del passat, “mestres” en el passat, les podem considerar encara genials al segle XXI? Què fa que siguin “mestres” ahir i avui, en l'època de la performance, el vídeo art o l'art a la xarxa? No està subjecta la manifestació de la capacitat artística, del poder expressiu de la pintura, l'arquitectura, l'escultura i altres arts a un procés de redefinició constant, fins i tot de destrucció? Davant d’aquestes qüestions i davant l'afirmació que tan sols uns pocs iniciats poden penetrar la zona inexplorada de l'art més elevat, el curs descobrirà el vel que de vegades cobreix les obres mestres per presentar-les com a creacions obertes a totes les sensibilitats i marcs culturals.

Curs dirigit per Joan Sureda, catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona