Manifestos Fílmics Feministes VII

Des de l’inici, la ciència-ficció ha estat un punt de trobada per als feminismes que han experimentat amb la potencialitat política i transformadora de l’especulació ideant futurs utòpics, deixant espai a altres mons i éssers possibles, fent servir l’estranyament per convidar a la reflexió entorn del temps i la memòria, revolucionant les narratives no només pel que fa al contingut, sinó també en la forma.

En aquesta setena edició dels Manifestos Fílmics Feministes, organitzada en col·laboració amb la Mostra Internacional de Films de Dones, presentem un programa sobre la paradoxa d’imaginar memòries de futur. Una selecció de creacions de ciència-ficció feminista, un recorregut (des dels anys setanta fins a l’actualitat) que ens mostra com el feminisme s’ha apropat, ha jugat, s’ha apropiat i ha transitat aquest gènere.

 

SESSIÓ 1: Dijous 11 de novembre, 19.00

Invisible Adversaries, Valie Export, Àustria, 1977, 110’, VOSE

L’Anna és artista i està obsessionada amb la invasió de dobles alienígenes que s’inclinen cap a la destrucció total. La seva esquizofrènia es manifesta en la juxtaposició de plans llargs i fragments violentament editats que confronten l’espai privat amb l’espai públic, el blanc i negre amb el color, i les fotografies fixes amb el vídeo. L’Anna utilitza el seu cos com un mapa; després d’una baralla devastadora amb el seu amant, es pinta punts vermells sobre si mateixa. En aquesta pel·lícula els espectadors s’adonen que poques vegades, si mai abans, els detalls de la intimitat sexual s’han mostrat al cinema des del punt de vista d’una dona.

 

SESSIÓ 2: Divendres 12 de novembre, 19.00

Flaming Ears, Ashley Hans Scheirl, Ursula Pürrer, Dietmar Schipek, Àustria, 1991, 84’, VOSC

Una història d’amor i venjança, un al·legat antiromàntic sobre l’amor en les seves múltiples formes. Està situada l’any 2700 a la ciutat d’Asche, la narració segueix la vida de tres dones, la Volley, la Nun i la Spy. La Spy és una artista de còmics que coneix la Volley, una piròmana que li crema els papers en què estava treballant. Per buscar venjança, la Spy va al club lèsbic on la Volley actua cada nit. Abans d’entrar-hi, la Spy participa en una baralla i queda ferida, estirada al carrer. La troba la Nun, una alienígena amoral que porta un vestit de làtex vermell, que té una predilecció per als rèptils, i que a més és l’amant de la Volley. Flaming Ears proposa una disrupció juganera de les convencions narratives (la història és un fil en lloc de la columna vertebral de la pel·lícula), i en destaca el seu enfoc enginyós del gènere cinematogràfic, i la seva esplendor visual.

 

SESSIÓ 3: Dissabte 13 de novembre, 19.00

In Vitro, Larissa Sansour, Søren Lind, Palestina, 2019, 28’, VOSE

Després d’un desastre ecològic, un vast búnquer sota la ciutat bíblica de Betlem s’ha convertit en un enorme hort. Amb llavors recollides en els dies previs al desastre, un grup de científics es prepara per sembrar el sòl. A l’ala hospitalària del refugi subterrani, la fundadora de l’hort, la Dunia, de 70 anys, està estirada al seu llit de mort quan l’Alia, la seva successora, li fa una visita. L’Alia ha nascut sota terra i mai ha vist la ciutat que està destinada a reconstruir. La conversa entre les dues científiques evoluciona cap a un diàleg íntim sobre la memòria, l’exili i la nostàlgia.

Otolith I, The Otolith Group, Regne Unit, 2003, 23’, VOSE

Otolith I enllaça tres moments històrics: un possible futur mutant al segle XXII, l’estat de por de principis del segle XXI i l’era postindependència de mitjan segle XX. Una veu en off es dirigeix al públic des d’un futur perillós que situa el present com a ruïna històrica. Aquesta estratègia permet a la doctora Usha Adebaran Sagar, una narradora fictícia que resideix en un estat permanent d’ingravidesa, especular sobre l’evolució del gènere humà mitjançant una anàlisi dels arxius dels seus avantpassats femenins: la investigadora Anjalika Sagar, del segle XXI, i la senyora Anasuya Gyan Chand, àvia de l’Anjalika i feminista hindú, del segle XX.

Afronauts, Nuotama Bodomo, Zàmbia, 2014, 14’, VOSE

És el 16 de juliol de 1969, Amèrica es prepara per llançar l’Apollo 11. A milers de quilòmetres de distància, l’Acadèmia Espacial de Zàmbia espera vèncer Amèrica enviant la primera astronauta a la lluna.

Time Travel Experiments, Black Quantum Futurism, Estats Units, 2017, 9’, VOSE

En aquesta meditació guiada es demana al públic que esculli un record i el pensi per tornar-lo a experimentar, situant-lo en el passat, el present i el futur. Amb aquest exercici, Black Quantum Futurism ofereix una comprensió́ de la memòria i de l’experiència no estàtica ni fixa, com una forma narrativa que evita activament l’adhesió a un concepte lineal del temps.

I like tomorrow, Jennifer Reeder, Nancy Andrews, Estats Units, 2021, 12’, VOSE

Un musical-comèdia de ciència ficció que combina l’acció en viu i l’animació. Aquest curtmetratge híbrid està ambientat en una estació espacial en òrbita on una astronauta solitària intenta resoldre un triangle amorós entre el seu passat, el present i el futur. La mateixa actriu interpreta totes les dones protagonistes, i cadascuna d’elles té una relació diferent però significativa amb «l’espai».