L’aigua com a verb: A Child’s Garden and the Serious Sea, de Stan Brakhage

El 1988, Stan Brakhage va començar un cicle de pel·lícules inspirades en la seva dona: Marilyn’s Window, Untitled Film (For Marilyn) o la sèrie Vancouver Island Films, que evoca la topografia d’un lloc, l’oceà de Victoria, i les etapes de la vida de Marilyn, refractades en els teixits del mar. A Child’s Garden and the Serious Sea es correspon amb la infància, The Mammals of Victoria amb l’adolescència i The God of Day Had Gone Down Upon Him amb la crisi de la mitjana edat.

Al film A Child’s Garden..., Brakhage torna al descobriment dels fenòmens del món i les visions primeres: les onades i les marees del cos es combinen amb la interacció entre la llum i l’aigua, bessones en les seves ones i corrents, passant de l’opacitat a la transparència de les superfícies. Amb els seus talls i les seves foses en negre o els diferents tipus de pel·lícula, velocitat, exposició o emulsió, la naturalesa domesticada (els jardins i els parcs infantils) i l’estat primari marí queden transfigurats de la mateixa manera, entre la primera i la segona persona.

A Child’s Garden and the Serious Sea, Stan Brakhage, 1991, 16 mm, sense so, 73 min