Hou Hsiao-Hsien

Què hi ha d'intraduïble en el cinema? Quines textures i quins ritmes poden manifestar-se únicament mitjançant les matèries cinematogràfiques? Poques experiències donen forma a aquestes clàssiques qüestions com Les flors de Shanghai, on l'escriptura de Hou Hsiao-hsien parteix d'una novel·la de Han Ziyun publicada en fulletons a finals del segle XIX, per tal de crear una sensual i seductora cadència de plans-seqüències i foses a negre que sembla així arribar a algun ressort profund de la memòria.

Daigaku wa Detakeredo..., ( Me he graduado, pero...), Yasujiro Ozu, 1929, 11', 35mm
Les flors de Shanghai, Hou Hsiao-hsien, 1998, 109', 35mm.