Gandules'03

Una col·lecció de sessions dobles que dissequen la porqueria... ...per després servir-la ben fresca

Dos cicles pel preu d’una sola entrada: «Dissecant la porqueria» i «Porqueria a la fresca», amb la participació estel·lar d’Ed Wood, John Waters, Raphael, Bette Midler, Divine i Mae West.

Programa

5 d’agost: Rafael en Raphael - Queen of outer space

Qui regna a la galàxia del glam? Un pressing catch còsmic que ens farà viatjar de Linares a Venus. Una lluita de titans (i de reinones) a les fronteres de l’impossible.

«Rafael en Raphael»

Antonio Isasi Isasmendi, 1975, 107’, 35 mm, VE

Un inclement treball documental al voltant d’una de les més grans figures del pop espanyol, analitzada en el moment de la seva màxima popularitat. Desconstrucció d’una personalitat artística excessiva, amb testimonis immortals a càrrec de José María Pemán, El Cordobés i alguns anònims estudiants d’esquerres de l’època. Inclou hipnòtiques escenes musicals.

«Queen of Outer Space»

Edward Bernds, 1958, 80’, 16 mm, VOSC

Basada en una història del mític guionista Ben Hecht i dirigida per un habitual realitzador de pel•lícules dels Three Stooges, aquesta fantasia camp va traslladar la paranoia de la ciència-ficció dels cinquanta al terreny de la guerra de sexes. Una Zsa Zsa Gabor amb minifaldilla venusiana i una Laurie Mitchell que amaga el rostre darrere una màscara glitter reciclen el gènere en festa boja, molt boja!


6 d’agost: The Independent – The Big Doll House

Per què triar entre pit i cuixa si ens els podem cruspir tots dos i encara quedar-nos amb gana? Teoria i pràctica del cineasta porqueria esdevingut proxeneta dels nostres plaers més foscos.

«The Independent»

Stephen Kessler, 2000, 95’, 35 mm, VOSC

Morty Fineman és una barreja de Roger Corman, Russ Meyer i Jack Hill: un cineasta independent de mena, que en aquest mockumentary (o fals documental) adopta el rostre de Jerry Stiller, pare de Ben Stiller a la vida real i de George Constanza a la ficció de la sèrie de culte «Seinfeld». Una estrena absoluta amb la participació estel•lar de Peter Bogdanovih, Roger Corman i Karen Black.

«The Big Doll House»

Jack Hill, 1971, 93’, 35 mm, VOSC

Aquesta pel·lícula la podria haver dirigit Morty Fineman, però ho va fer Jack Hill, cineasta de sèrie B reivindicat per Quentin Tarantino, sota la producció del mític Roger Corman. Rodada a les illes Filipines amb un irrisori pressupost de 125.000 dòlars, la pel•lícula va revitalitzar el gènere de les presons de dones. Atenció a la Blaxploitation Queen Pam Grier!


7 d’agost: Ed Wood - Glen or Glenda

El pitjor director de la història del cinema pel davant i pel darrere: el necessari homenatge a un dels mites més perdurables de la cultura porqueria, el gran mestre de l’avantguarda casual Ed Wood, jr.

«Ed Wood»

Tim Burton, 1994, 127’, 35 mm, VOSE

Un del millors biopics mai rodats sobre un cineasta és, precisament, el del qui ha estat considerat el més catastròfic practicant de l’ofici. Johnny Depp dóna vida a aquesta figura heroica, que va saber imantar les presències més excèntriques del bulevard de les ànimes perdudes: de Bela Lugosi a Vampira, passant per Criswell, Tor Johnson o Dolores Fuller.

«Glen or Glenda»

Ed Wood Jr., 1953, 65’, 16 mm, VOSC

El primer llargmetratge del gran apòstol del cinema al revés: una mutació al•lucinatòria dels mecanismes del melodrama posada al servei d’una confessió transvestida i fetitxista que transgredia tots els codis morals de l’època. Un treball valent i sincer que avança algunes propostes de cineastes com Fassbinder, Almodóvar i Todd Haynes i que va influir decisivament en el David Lynch d’«Eraserhead».


11 d’agost: Rafael en Raphael - Queen of outer space

Qui regna a la galàxia del glam? Un pressing catch còsmic que ens farà viatjar de Linares a Venus. Una lluita de titans (i de reinones) a les fronteres de l’impossible.

«Rafael en Raphael»

Antonio Isasi Isasmendi, 1975, 107’, 35 mm, VE

Un inclement treball documental al voltant d’una de les més grans figures del pop espanyol, analitzada en el moment de la seva màxima popularitat. Desconstrucció d’una personalitat artística excessiva, amb testimonis immortals a càrrec de José María Pemán, El Cordobés i alguns anònims estudiants d’esquerres de l’època. Inclou hipnòtiques escenes musicals.

«Queen of Outer Space»

Edward Bernds, 1958, 80’, 16 mm, VOSC

Basada en una història del mític guionista Ben Hecht i dirigida per un habitual realitzador de pel·lícules dels Three Stooges, aquesta fantasia camp va traslladar la paranoia de la ciència-ficció dels cinquanta al terreny de la guerra de sexes. Una Zsa Zsa Gabor amb minifaldilla venusiana i una Laurie Mitchell que amaga el rostre darrere una màscara glitter reciclen el gènere en festa boja, molt boja!


12 d’agost: Guns on the Clackamas - O Despertar da Bestia

El càtering és una qüestió moral. El cinema porqueria acostuma a ser una delicatessen cuinada per herois que no han tingut por de tastar els plats més perillosos: de les amanides caducades al LSD.

«Guns on the Clackamas»

Bill Plympton, 1995, 80’, 35 mm, VOSC

Fals documental sobre el rodatge del western més desastrós de la història del gènere: una joia de l’humor negre de baixíssim pressupost rodada per l’embogit animador Bill Plympton, autor de «The Tune» i «I Married a Strange Person». O de com una pel•lícula de cowboys pot passar del cant tirolès a l’snuff sense perdre el barret.

«O Despertar da Bestia»

José Mojica Marins, 1970, 91’, 35 mm, VOSC

Sota la personalitat sinistra del pervers Zé do Caixao, el brasiler José Mojica Marins va ser per al cinema de terror del seu país el mateix que el tropicalismo a la música popular. En aquest fals documental es parla de la influència nefasta de les drogues i de personatges com Zé do Caixao sobre el jovent, amb abundància d’escenes de sexe i violència gratuïta. Una batucada per a la ment.


13 d’agost: The First Nudie Musical - Sextette

La renovació del musical pot temptejar molts camins: entre ells, els del nudisme o la gerontofília. Una vetllada en forma de revista que, possiblement, no programarien ni a la festa major de Puerto Hurraco.

«The First Nudie Musical»

Mark Haggard, Bruce Kimmel, 1976, 97’, 16 mm, VOSC

Ens agradaria més el claqué si els ballarins actuessin en pilotes? Aquesta i moltes altres preguntes troben resposta en una comèdia inspirada per la fundacional «The Producers» de Mel Brooks, en què la producció d’un musical nudista intenta salvar l’economia d’un estudi cinematogràfic en crisi. Inclou una coreografia de consoladors senzillament irrepetible.

«Sextette»

Ken Hughes, 1978, 91’, 35 mm, VOSE

Quan s’hauria de retirar una gran estrella? Quan es manifesti el rigor mortis? Mae West es va acomiadar de la gran pantalla per la porta gran: amb 85 anys a les esquenes i explotant, encara, el seu caràcter de bomba sexual, al costat d’un galant amb estómac de l’alçada de Timothy Dalton. Alice Cooper, Ringo Starr i Keith Moon se sumen a l’orgia gerontòfila.


19 d’agost: Ella es única – Kitten with a Whip

Què vol dir, realment, un veritable mascle quan exclama «Això és una dona!»? L’etern femení pot tenir manifestacions molt diverses: algunes, però, podrien garantir una victòria immediata a la guerra dels sexes.

«Ella es única» («Isn’t she great»)

Andrew Bergman, 2000, 95’, 35 mm, VE

Deien que escrivia com el cul, però va ser una de les autores més ben pagades del seu moment: Jacqueline Susann, responsable del best-seller «The Valley of the Dolls». Bette Midler lliura tota la seva energia en aquest biopic que desvetlla alguns dels secrets del trash literari, partint d’una revisió suaument irònica del melodrama clàssic.

«Kitten with a Whip»

Douglas Heyes, 1964, 82’, 35 mm, VOSC

La vida exagerada de Judy Dvorak la podia haver escrit la mateixa Jacqueline Susann, però ho va fer un mestre de la literatura pulp, en el seu vessant més veneri: Wade Miller. Ann Margret dóna vida a aquesta noia dolenta que apunyala, incendia i s’emborratxa davant la mirada esparverada de John Forsythe, que encara no havia encetat la seva «Dinastía».


20 d’agost: The First Nudie Musical - Sextette

La renovació del musical pot temptejar molts camins: entre ells, els del nudisme o la gerontofília. Una vetllada en forma de revista que, possiblement, no programarien ni a la festa major de Puerto Hurraco.

«The First Nudie Musical»

Mark Haggard, Bruce Kimmel, 1976, 97’, 16 mm, VOSC

Ens agradaria més el claqué si els ballarins actuessin en pilotes? Aquesta i moltes altres preguntes troben resposta en una comèdia inspirada per la fundacional «The Producers» de Mel Brooks, en què la producció d’un musical nudista intenta salvar l’economia d’un estudi cinematogràfic en crisi. Inclou una coreografia de consoladors senzillament irrepetible.

«Sextette»

Ken Hughes, 1978, 91’, 35 mm, VOSE

Quan s’hauria de retirar una gran estrella? Quan es manifesti el rigor mortis? Mae West es va acomiadar de la gran pantalla per la porta gran: amb 85 anys a les esquenes i explotant, encara, el seu caràcter de bomba sexual, al costat d’un galant amb estómac de l’alçada de Timothy Dalton. Alice Cooper, Ringo Starr i Keith Moon se sumen a l’orgia gerontòfila.


21 d’agost: Thundercrack! - Trog

El programa doble ideal per saber què coi tenien en comú les disfresses de goril•la i Joan Crawford: un còctel combinat de camp, trash i zoofília no apte per a tots els gustos.

«Thundercrack!»

Curt McDowell, 1975, 122’, 16 mm, VOSC

Opus magna del cineasta underground Curt McDowell, company de viatge dels llegendaris germans Kuchar, aquesta pel•lícula desmunta els llocs comuns del cinema d’horror i de la pornografia i construeix un vodevil oníric de caràcter marcadament transgressor. Una Joan Crawford d’imitació i un goril•la femella animen la vetllada.

«Trog»

Freddie Francis, 1970, 93’, 16 mm, VOSC

La pel·lícula que va inspirar «El monstruo de las bananas» de John Landis. Una antropòloga s’encapritxa de la seva troballa: una criatura simiesca (i maldestrament disfressada) que podria ser la baula perduda entre l’home i el simi. Un carnaval de despropòsits que podríem reivindicar com a projecció obligatòria en el Dia Mundial de la Disfressa de Goril·la.


26 d’agost: Pink Flamingos - Too Hot to Handle

Els flamencs roses decoren l’exterior de la caravana on Divine es disposa a ser la persona més immunda del món i, al mateix temps, donen nom al club de striptease on Jayne Mansfield puja la temperatura de Londres. El rosa també és el color de la porqueria.

«Pink Flamingos»

John Waters, 1972, 93’, 35 mm, VOSE

Un manifest, una declaració de principis, unes ganes brutals de tocar els nassos. John Waters, gran ideòleg de la cultura porqueria, escriu la Bíblia fundacional del trash amb la complicitat de Divine i un grapat de penjats de Baltimore: l’escatologia pot ser un art. I també un acte polític.

«Too Hot to Handle» («Playgirl after dark»)

Terence Young, 1959, 90’, 35 mm, VOSC

L’anomenada Marilyn Monroe del pobre –és a dir, Jayne Mansfield– afronta el més ambiciós paper dramàtic de la seva carrera encarnant l’amant del propietari del club de striptease Pink Flamingo. Christopher Lee llueix bigoti xuloputes en aquest musical antisofisticat que penetra, sense preservatiu, als baixos fons del Soho londinenc.


27 d’agost: Thundercrack! - Trog

El programa doble ideal per saber què coi tenien en comú les disfresses de goril•la i Joan Crawford: un còctel combinat de camp, trash i zoofília no apte per a tots els gustos.

«Thundercrack!»

Curt McDowell, 1975, 122’, 16 mm, VOSC

Opus magna del cineasta underground Curt McDowell, company de viatge dels llegendaris germans Kuchar, aquesta pel•lícula desmunta els llocs comuns del cinema d’horror i de la pornografia i construeix un vodevil oníric de caràcter marcadament transgressor. Una Joan Crawford d’imitació i un goril•la femella animen la vetllada.

«Trog»

Freddie Francis, 1970, 93’, 16 mm, VOSC

La pel·lícula que va inspirar «El monstruo de las bananas» de John Landis. Una antropòloga s’encapritxa de la seva troballa: una criatura simiesca (i maldestrament disfressada) que podria ser la baula perduda entre l’home i el simi. Un carnaval de despropòsits que podríem reivindicar com a projecció obligatòria en el Dia Mundial de la Disfressa de Goril·la.


28 d’agost: Bowfinger - Let Me Die a Woman

Canviar de gènere pot ser un camí de saviesa. I una font d’espectacle per al qui mira. Els gèneres (els cinematogràfics i els altres) són identitats susceptibles de revisió: al cap i a la fi, la mutació és l’estat existencial menys contradictori... des d’un punt de vista porqueria.

«Bowfinger»

Frank Oz, 1999, 97’, 35 mm, VOSE

Una comèdia delirant sobre la supervivència a Hollywood quan s’ostenta l’ètica de ferro del creador porqueria: el cinema postdogma es pot transformar en ciència-ficció estripada si hi ha prou manca de talent per transcendir les pitjors circumstàncies. Steve Martin i Eddie Murphy en un autèntic duel de titans: metallenguatge que no s’enorgulleix de ser-ho.

«Let Me Die a Woman» («Man into woman»)

Doris Wishman, 1978, 79’, 35 mm, VOSC

Documental sobre la tasca del doctor Leo Wollman, especialitzat en canvis de sexe. La iaia del cinema eròtic porqueria, Doris Wishman, va dirigir aquest apropament al món de la transsexualitat fent ús d’un esperit exhaustiu que va espantar els espectadors de l’època. Amb abundants testimonis postoperatoris i una veu en off digna de ser preservada en resina.