Frans van de Staak

Van de Staak és un «cineasta de cineastes»: elogiat per Van der Keuken o Straub —que el considerava un dels grans cineastes europeus i l’únic hereu de Vertov—, dissortadament resta molt desconegut. En la seva obra (vint-i-cinc films de durades molt diferents) explora un peculiar treball amb els actors no professionals i el recitat, i una rigorosa recerca plàstica i rítmica. Construí Spinoza d’una «forma geomètrica», escollint amb precisió la freqüència amb què apareixen els vint actors que diuen, repeteixen i assagen els textos. A Sepio, on la intensitat dels colors i les formes evoca Cézanne, filmà una única actriu en un camp estival on ressona la presència del seu amant.

Uit het werk van Baruch de Spinoza, Frans van de Staak, 1973, 32', 16mm.
Tien gedichten van Hubert Korneliszoon Poot, Frans van de Staak, 1975, 32', 16mm Sepio, Frans van de Staak, 1996, 31', 16mm.