Estratègies de muntatge: Warren Sonbert

Què s’esdevé entre el pla i el tall? Com és aquesta mena d’esclat que hi ha en el pas d’una imatge a la següent? Warren Sonbert, una figura important del cinema experimental americà, juxtaposa plans filmats amb la seva càmera Bolex en el seu dia a dia a través d’un estil d’edició singular, el muntatge polivalent, amb un ritme comparable al d’algunes simfonies urbanes, però sense seguir-ne els paràmetres geogràfics i temporals. Una densitat d’imatges que, com si fos un puzle, produeix efectes de desplaçament i múltiples associacions en l’espectador, tal com passa a Carriage Trade, o un sistema unificat de plans curts ple de ressonàncies mútues, on es cohesionen el color, el contingut, el moviment, la composició i el ritme, com a Rude Awakening. El seu cinema fa de pont entre la noció de Bazin, que entén la imatge com un element de temps i espai real, i la noció de xoc i concatenació d’imatges d’Eisenstein, i inaugura una forma oberta de muntatge a partir de la qual Dorsky, Hiller i fins i tot Brakhage desenvolupen alguns treballs. [Projecció en 16 mm, sense so.]

Rude Awakening, W. Sonbert, 1976, 36 min; Carriage Trade, W. Sonbert, 1972, 61 min.