Encara que em costi la vida. Les pel·lícules del Colectivo Cine Mujer

Les pel·lícules d’aquesta sessió exploren la primera etapa del col·lectiu, en què l’eix principal va ser treballar en el retrat de temes invisibilitzats en el seu moment, com la lluita per la despenalització de l’avortament (Cosas de mujeres), el reconeixement del treball domèstic (Vicios en la cocina, las papas silban) i la violència sistematitzada en relació amb el sexe i el gènere (Y si eres mujer...). Cada pel·lícula proposa un recorregut particular d’hibridacions entre documental, ficció o collage animat, i una varietat de materials fa esclatar els mecanismes de representació: retalls de premsa, lectures del codi penal, entrevistes i testimonis anònims, intervencions mèdiques clandestines, filmacions a l’interior d’hospitals, protestes, cuines i dormitoris, i fins i tot contrapunts sonors amb poemes de Sylvia Plath, radionovel·les, boleros romàntics o la música d’Isabel Parra.

Fundat originalment per Rosa Martha Fernández i la brasilera Beatriz Mira, a qui més tard es van unir Guadalupe Sánchez, Ángeles Necoechea, Sonia Fritz, María del Carmen de Lara, Eugenia (Maru) Tamés Mejía i María Novaro, entre d’altres, el funcionament del grup es basava en un esforç per combatre les jerarquies, en què es privilegiava el debat i la reflexió. A través de llargues reunions o encerronas, s’enfrontaven als seus propis prejudicis de classe i raça, s’acompanyaven mútuament i compartien vivències, problemes i desitjos. Aquesta dinàmica es va traduir en el repartiment de tasques de producció i documentació, investigacions participatives, exercicis teatrals i processos d’escriptura conjunta, i tot això va conformar una veu col·lectiva. D’aquesta lògica conversacional es gesten les formes anàrquiques d’aquestes pel·lícules.

Vicios en la cocina, las papas silban, Beatriz Mira Andreu, 1978, 16 mm, 24’; Y si eres mujer…, Guadalupe Sánchez Sosa, 1977, 16 mm, 7’; Cosas de mujeres, Rosa Martha Fernández, 1975-78, 16 mm, 45’.

Projecció en digital.

Còpies procedents del Festival Internacional de Cinema de Valdivia. Agraïments especials a Karina Solórzano, i al Colectivo Cine Mujer.