Els diaris d'Ed Pincus: intimitat privilegiada

El muntatge, a partir de les vint-i-set hores de material registrat, no el va començar fins al 1976, en forma de revisió (auto)crítica d'aquella experiència. La pel·lícula, que ha estat molt influent, encara la col·lisió entre vida i art, i els conflictes i plaers de crear una família, amb el desig de reconciliar, segons el cineasta, el que és trivial amb el que és profund, i sondejar la fragilitat i l'heroisme de la vida quotidiana.

Pincus havia escrit Guide to Filmmaking (1969), un cèlebre manual de tècniques cinematogràfiques, i va ser professor de cinema al MIT i a Harvard, a més de documentalista de direct cinema; però el 1970 considera que la seva obra es troba en un carreró sense sortida i decideix fer un gir radical, s'exposa cruament davant de la càmera i qüestiona les convencions del cinema i de la seva pròpia vida. La pel·lícula comença quan la parella de l'Ed, la Jane –feminista i artista de bàtik–, té 34 anys i els seus fills Sami i Ben, 6 i 2 anys, respectivament. Són, segons la Jane, «la família feliç». A continuació vindrà l'enfonsament d'aquesta vida familiar, entre les aventures amoroses de l'Ed i els efectes dolorosos que pateix ella.

 «Ed Pincus ha creat un melodrama còmic de la vida familiar als anys setanta, que és tan fascinant, trist, embogidor i inquietant com qualsevol ficció. Ha fet un salt màgic, saltant per sobre dels caps del cinéma-vérité i de la narració cinematogràfica cap a un regne nou i enlluernador» (Stephen Schiff, Film Comment).

Diaries (1971-1976), Ed Pincus, Estats Units, 1982, 16 mm, 200’

Projecció en DCP, VOSC. Còpia digitalitzada i restaurada procedent del Harvard Film Archive.