El perquè de les arts

Curs dirigit per Joan Sureda, catedràtic d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona

La pintura, l'escultura... les arts plàstiques van donar cos a les muses, l'arquitectura aixecà els seus santuaris. Segons la tradició clàssica, però, les muses que encoratjaven a poetes, músics, dramaturgs i historiadors no van guiar a pintors, escultors o arquitectes en les senderes de la creació. En aquestes arts, el lloc de la inspiració, del pensament, s’ atorgà a l'esforç, a allò mecànic. Fàtua obstinació. Els artistes no només elaboraven “coses ben fetes”, ni tan sols intervenien com a mitjancers entre els déus i els humans, a la manera de les muses, en la interpretació del món: com aquells, crearen els seus propis móns. La societat que deixà enrere el teocentrisme va veure en ells a éssers extraordinaris; els convertí en genis inassolibles i inescrutables, quan no en mites. La modernitat última, la de la societat del benestar, transformà el seu santuari, el museu, metamorfosi demagògicament democràtica del mouséion , la casa grega de les muses, en lloc per excel•lència d'un dels seus ritus cardinals: el de l'oci cultural. I ara, després del 2001, on rauen les muses?, què se n’ha fet dels mites?, qui trepitja generosament els museus?

 Amb la participació, de Joan Sureda, Isabel Valverde, Carlos Reyero, Isabel Cervera, Eva March, Josep Maria Montaner, Jessica Jaques, María Bolaños, Milagros Guardia i Francesc Torres.