«El fill del xofer» de Jordi Amat

Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment, fa una reflexió sobre el poder en forma de narració. Darrere d’una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía), s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial.

Jordi Amat (Barcelona, 1978) és filòleg i escriptor. Ha publicat, entre d’altres, les biografies Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas (2009, Premi Gaziel de Biografies i Memòries) i Com una pàtria. Vida de Josep Benet (2017, Premi Octavi Pellissa) i Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater; els assaigs Las voces del diálogo, El llarg procés i La primavera de Múnich. El pamflet La confabulació dels irresponsables (2017) el va situar com un dels principals comentaristes polítics del present. El seu darrer llibre, El fill del xofer (Edicions 62, 2020; edició castellana publicada per Tusquets), una lúcida radiografia dels darrers cinquanta anys de la història política catalana, va obtenir un èxit majúscul de crítica i de lectors. Ha col·laborat durant anys a La Vanguardia i actualment escriu al diari El País, on coordina el suplement de cultura catalana Quadern.