Eduardo Viveiros de Castro, Alexandre Surrallés, Karen Shiratori i Gemma Orobitg

En aquesta sessió conversarem amb Eduardo Viveiros de Castro, que desenvolupa des dels anys 1990 una de les síntesis conceptuals centrals del debat antropològic contemporani: el perspectivisme, una matriu filosòfica sobre la naturalesa relacional dels éssers. Aquesta orientació sorgeix d’una observació minuciosa d’evidències etnogràfiques sobre les relacions entre les entitats humanes i no-humanes, en els discursos i les pràctiques dels pobles indígenes de l’Amazònia en què la humanitat es considera la condició originària i compartida de tots els ens. D’aquesta manera, situant l’Amazònia com a lloc de pensament, el perspectivisme qüestiona i revisa críticament nocions fonamentals com ara naturalesa, cultura, humanitat, persona, cos, relativisme i universalisme, entre d’altres. El seu impacte ha estat significatiu no només en l’antropologia amazònica i en la reflexió antropològica en general, sinó que també ha transcendit aquestes disciplines i ha influït en altres àrees de les humanitats, de les ciències socials i polítiques, de la filosofia, de les ciències ambientals o de l’arquitectura. El perspectivisme continua avui generant nous desenvolupaments, sense deixar de suscitar alhora crítiques i contrapropostes que en demostren, a la seva manera, la potència i l’abast.

Aquest seminari interuniversitari està coorganitzat amb el CCCB pel Grup de Recerca amb Pobles Indígenes i Afrodescendents (CINAF) de la Universitat de Barcelona i pel Grup de Recerca Antropologia i Història de la Construcció d’Identitats Socials i Polítiques (AHCISP) de la Universitat Autònoma de Barcelona.