«Dràcula» de Bram Stoker

Bram Stoker (Clontarf, Irlanda, 1847 – Londres, 1912) va créixer en el si d’una família burgesa i treballadora que tenia com a única fortuna la biblioteca familiar. Malalt des de ben petit, va haver de fer llit fins als set anys, de manera que va rebre la primera instrucció amb un professor particular. Durant aquest temps, la seva mare li explicava històries de misteri i el seu pare li practicava sagnies terapèutiques. Va estudiar matemàtiques i ciències al Trinity College i va treballar com a funcionari. També feia ressenyes com a crític teatral i va començar a publicar obres de teatre i relats curts de misteri.

El 1876 se’n va anar a Londres per acompanyar l’actor Henry Irving, que el tractava com un esclau (sembla que fins i tot li va servir d’inspiració per al personatge de Dràcula). Va viatjar amb ell per tot Europa, i Irving el va portar als racons i als prostíbuls més sòrdids del continent, on va contraure la sífilis. De tornada a Anglaterra, ell i el seu amic Oscar Wilde van caure rendits davant de Florence Balcombe (que fou la inspiració de la Lucy) i tots dos la van festejar. Florence va triar Stoker i, malgrat el desengany, els dos amics no van trigar gaire a fer les paus.

L’any 1897, Stoker va escriure Dràcula (Viena ediciones, traducció de Xavier Zambrano), llibre que va establir les bases de la literatura de vampirs. Oscar Wilde la va definir com l’obra de terror més ben escrita de tots els temps i, més enllà del plaer lector que garanteix, ha merescut tota mena d’interpretacions en els camps més diversos, cosa que la fa idònia per al debat d’idees.