Ves al contingut principal

Xcèntric 2023-2024

Domini públic. Hollis Frampton

Audiovisuals

És el cinema un invent sense futur? Aquesta sessió dedicada a Hollis Frampton intenta, d’alguna manera, respondre a aquesta pregunta i, a més, percebre quin paper van jugar les primeres pel·lícules, incloses les dels germans Lumière, i la història del cinema en l’obra del cineasta americà.

Hollis Frampton va realitzar Public Domain i Straits of Magellan: Drafts & Fragments en un moment en què la seva obra girava al voltant de Magellan, el seu últim gran cicle inconclús de pel·lícules. Aquesta obra inacabada explicita una concepció del cinema i de la seva història desvinculada de l’expressió artística i enllaçada amb tots els materials que es van filmar, tant se val amb quin propòsit, una mena de film infinit, en què el cineasta d’Ohio treballa com un arqueòleg intentant restituir alguns dels seus monuments. En aquesta sessió intentarem seguir-ne el rastre d’alguns, en concret dels vinculats amb les primeres pel·lícules que es van realitzar, com les dels germans Lumière o les d’Edison.

Frampton va passar molt de temps a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units investigant la col·lecció de pel·lícules impreses en paper, films de l’anomenat període «primitiu» fets abans del 1912 els drets dels quals són de domini públic. Tenia previst fer servir moltes d’aquestes peces, d’aproximadament un minut de durada, com a leitmotiv compositiu de Magellan. D’aquest treball d’arxiu en va resultar, entre altres obres, Public Domain, composta per pel·lícules antigues ordenades alfabèticament, entre les quals s’inclou Record of a Sneeze (1894) i Electrocuting an Elephant (1902), d’Edison.

D’altra banda, Straits of Magellan configura un catàleg d’«actualitats» fet per Frampton que evoca el cinema dels germans Lumière. En molts casos es tracta d’una al·lusió directa, com en la reelaboració que el cineasta americà va fer de Démolition d’un mur (1895); en d’altres, metafòrica: els operadors Lumière, igual que Magalhães, van viatjar per tot el món atrapant imatges de diferents paratges. De les 720 pel·lícules mudes d’un minut que Frampton tenia previst rodar, només se’n van fer 49, però aquests esbossos i fragments són un element central de Magellan, que, a banda d’evocar el primer cinema, reflexionen, a través d’una sèrie d’analogies, sobre el que significa veure en el cinema.

Hollis Frampton: Public Domain, 1972, sense so, 14’; Drafts & Fragments Straits of Magellan, 1974, sense so, 51’.

Projecció en 16 mm.

Còpies procedents de The Film-Makers’ Cooperative.

Directors/es: Hollis Frampton

Aquesta activitat forma part de: Xcèntric 2023-2024

També et pot interessar