Dimonis

Dimonis és una cerimònia sonora i visual, on el públic es veu immers en una coreografia hàbilment orquestrada per Cabosanroque. Atrapat dins d’aquesta instal·lació, que és una recreació del pis de Barcelona, el públic és alhora subjecte passiu i actiu, perquè: ¿què és el teatre sinó una forma de possessió? 

A la Barcelona de finals del segle XIX, sacsejada per l’anarquisme, el comunisme, el darwinisme i l’espiritisme, un conegut escriptor i religiós del moment assistia, en un pis del carrer de Mirallers, al barri del Born, a un seguit de sessions d’exorcisme. Mossèn Cinto prenia notes de tot el que hi veia en unes llibretes que no es van arribar a publicar mai en vida del poeta. 

L’any 2014, el també poeta Enric Casasses va publicar una edició comentada d’aquells textos, Dimonis, un volum d’una vàlua notable del qual Cabosanroque utilitza els fragments més poètics, sorprenents i contemporanis. Ho fa amb la col·laboració d’artistes com el cantaor Niño de Elche i la bailaora i coreògrafa Rocío Molina, a més d’antropòlegs, científics i poetes que parlen en suports enregistrats sobre el concepte de la possessió. 

La trilogia de Cabosanroque

Dimonis es va estrenar el 2020 i forma part de la trilogia que Cabosanroque (Laia Torrents i Roger Aixut) dedica a tres figures clau de la literatura catalana. En el marc del Festival Grec, el públic pot gaudir per primera vegada al CCCB de la trilogia sencera en una seqüència que arrenca amb No em va fer Joan Brossa (2016) i culmina amb Flors i viatges (2023), una estremidora peça sobre la guerra i les dones a partir de l’obra de Rodoreda. 

 

Fitxa artística

Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: Cabosanroque (Laia Torrents Carulla, Roger Aixut Sampietro) | Text: Jacint Verdaguer, Maya Deren | Traducció del text de Maya Deren: Martí Sales| Música original: Cabosanroque i versions de Cabosanroque sobre el Veni creator de Raban Maur i The Unanswered Question de Charles Ives | Instal·lacions sonores: Cabosanroque | Disseny de la il·luminació: Cube.bz, Cabosanroque | Vídeo: Frau recerques visuals, Cabosanroque | Construcció de l’escenografia: Kike Blanco, Cabosanroque | Producció executiva i distribució: Helena Febrés Fraylich | Participació enregistrada: Niño de Elche (cantaor), Rocío Molina (bailaora), Enric Casasses (poeta), Manuel Delgado (antropòleg), Gerard Horta (antropòleg), Ricard Torrents (especialista en Verdaguer), Carme Torrents (museòloga), Lourdes Porquet (viròloga), Xavier Rebodosa (viròleg), Helena Pielias i Vicenç Viaplana (videoartistes), Laia Torrents i Roger Aixut (Cabosanroque) | Interpretació dels versos de Jacint Verdaguer: Núria Martínez Vernis (poeta), Jordina Boix (directora de la Fundació Verdaguer) | Interpretació del pare A. F. (exorcista): Joan Solana | Fotografia: José Hevia | Agraïments: Casa Museu Verdaguer, MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Enric Casasses, perquè sense els seus Dimonis (Verdaguer Edicions, 2014) no existirien els nostres.

Una coproducció de: Cabosanroque, Grec 2020 Festival de Barcelona, Temporada Alta 2019, La Filature Scène nationale de Mulhouse i Fundació Lluís Coromina
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Fundació Verdaguer i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona