DARFUR

El conflicte de Darfur ha provocat una gran diversitat d’interpretacions. A Occident, n’hi ha molts que, horroritzats per les imatges de sofriment, s’inclinen per la idea que es tracta d’un cas clar de genocidi i demanen una intervenció militar per acabar amb el conflicte. Mentrestant el govern del Sudan manté que és un cas d’insurrecció i que les seves accions militars només són un mitjà per combatre-la. Però la pressió internacional no ha tret una resolució. El conflicte és ara més complex que quan van esclatar les hostilitats a l’abril del 2003: dels objectius polítics del començament s’ha passat a un enfrontament interètnic entre grups dissidents que estan en guerra entre ells amb la mateixa intensitat amb què lluiten contra el govern de Khartum.



Darfur ha esdevingut una mena de punt de referència moral per avaluar la postura ètica de la comunitat internacional. La reticència mostrada per Occident sembla el resultat d’un conflicte d’interessos. S’estima que 2,5 milions de refugiats viuen ara en camps, depenen de l’ajut humanitari i no poden tornar a casa seva. I les mateixes ONGs que treballen per alimentar-los ara són també objectiu de la violència.



Recursos naturals, fonamentalisme islamista, escalada militar: tots aquests factors hi tenen un paper. És un genocidi? És neteja ètnica? Es tracta simplement del primer conflicte ocasionat per l’escassetat d’aigua provocada per l’escalfament global? Quines solucions hi ha?



L’objectiu d’aquest seminari és reunir un grup de persones molt qualificades perquè analitzin, més enllà dels titulars, el context i les causes del conflicte. Perquè es preguntin per quins motius ha passat tot això a Darfur i què es pot fer per reparar els danys. Perquè investiguin les conseqüències que això tindrà per al Sudan en conjunt i per a la regió veïna.



Aquest debat, que se celebrarà en paral·lel a l'exposició Vides minades. 10 anys després, forma part de la preocupació permanent del CCCB per entendre el fenomen de la guerra que es va iniciar amb l'exposició En Guerra (2004). La trobada s'emmarca també en el programa "Geografia de les crisis oblidades" que es va iniciar l'any 2007 amb els debats sobre Somàlia i Txetxènia i que té per objectiu rescatar de l'oblit drames humans que afecten milers de persones arreu del món.



Jamal Mahjoub, director

DILLUNS, 14 D’ABRIL

DEBAT

19’30 h / KHARTUM, UNA CIUTAT A LA CONFLUÈNCIA

S’estima que al Sudan hi ha més de 5 milions de persones desplaçades com a conseqüència dels vint anys de conflicte al país, que inclou l’actual situació a Darfur. La capital canvia a causa de l’afluència de refugiats que hi busquen un aixopluc segur i una vida millor. El creixement i una barreja demogràfica en contínua evolució fan que la població de la ciutat hagi esdevingut molt més representativa de tot el país en conjunt. Què vol dir això des del punt de vista de l’equilibri del poder polític i l’econòmic? Portarà a una major igualtat i a uns canvis que permetin resoldre els conflictes, o aprofundirà la fractura?

Ponent: Munzoul Assal, professor adjunt d’Antropologia a la Universitat de Khartum i especialista en migracions forçoses

20’15 H / MALA POLÍTICA

Quins són els motius pels quals la societat civil ha estat incapaç d’arrelar amb força en un país que va començar el segle passat amb un dels nivells més alts de l’Àfrica en educació, emancipació de les dones i consciència política. Per què el Sudan no ha pogut aconseguir ni estabilitat ni una pau duradora? I quin futur té el país, si no es poden resoldre els conflictes interns i les divisions econòmiques a causa de la nova riquesa del petroli?

Ponent: Mansour Khalid, autor d’una dotzena de llibres sobre la història i la política del Sudan i exministre

Moderador: Jamal Mahjoub, escriptor anglo-sudanès.