Exposició
Cultura porqueria. Una espeleologia del gust
Pintura, música, televisió... Els productes de la cultura porqueria són aquells que la cultura oficial titlla d'aberrants, però que el consumidor, a partir de la ironia, és capaç d'elevar a la categoria de fascinants.
S'acostuma a parlar de Cultura Porqueria amb intencions sovint pejoratives: és l'expressió discriminatòria que fa servir el qui vol delimitar el terreny de la seva concepció del bon gust -habitualment avalada pel consens de l'elit cultural- davant els suburbis, caòtics i desordenats, del plaer estètic encara no acceptat i codificat. Això no obstant, la Cultura Porqueria forneix una resposta en clau pop a les preguntes insidioses que, sobre el lloc de l'art, recorren la història de la modernitat.L'exposició ens proposa un recorregut per aquesta estètica -els seus orígens, les seves icones, els seus llenguatges i el seu funcionament- i convida el visitant a convertir-se en un espectador porqueria conscient i actiu. CULTURA PORQUERIA és un viatge a l'excés, la distorsió, la intensitat, l'heterodòxia, la ironia i la crítica i és, també, una exposició per descobrir un procés de plaer estètic que és cada dia més quotidià.
Comissariat: Jordi Costa
1.- La Bellesa de la Lletjor
La Cultura Porqueria consisteix a sucumbir a la bellesa del que és monstruós. Per això, el recorregut parteix de la primera indústria de l'espectacle que va col·locar sota els focus aquelles formes d'excepcionalitat que sorgien a la llunyania de la bellesa: el 'freakshow' o fira de fenòmens humans. En aquest àmbit hi ha el germen de l'impuls que, més endavant, es transformarà en una fascinació per l'art aberrant, inharmònic, estèticament discutible -la tristesa kitsch de pintores com Margaret Keane i la seva llarga llista d'imitadors- o moralment reprovable -els traços entre macabres i ingenuistes de l'anomenat 'serial killer art'-. La Cultura Porqueria és, de vegades, una arqueologia pop, una reivindicació -entre irònica i sincera- d'estètiques que l'evolució incessant de les tendències podria condemnar a un oblit injust: és el cas de l'urbanisme desenvolupista i l'arquitectura turística de l'Espanya dels setanta reivindicades en pàgines web com ara Torremolinos Chic o Zaragoza De Luxe.
Exposició
Aquesta primera secció de la mostra reprodueix els ambients de freakshow (fira de monstres humans) de la primeria del segle XX; presenta obra original de Margaret Keane i d'alguns dels seus seguidors (Igor, Gig, Ozz Franca); aplega una selecció de reproduccions procedents del mercat pervers i alternatiu dels serial killers (Charles Manson, John Wayne Gay, Herny Lee Lucas...) i, via Internet, aproxima el visitant a l'urbanisme i l'arquitectura desenvolupista dels setanta reivindicats per alguns col·lectius.
2.- Un Espectador Insubmís
La Cultura Porqueria acostuma a ser una construcció de la mirada de l'espectador: una epifania experimentada per un ull atent que necessita desenvolupar uns peculiars rituals de gaudi estètic per compartir i perpetuar aquest moment de plaer privat. L'espectador mutant, lliurat a la cerimònia lúdica i col·lectiva de desmuntar una pel·lícula dolenta en el curs d'una sessió de culte de matinada, té molt poc a veure amb el cinèfil, disposat a contemplar una obra mestra del setè art des d'una certa passivitat reverencial. L'espectador porqueria té el radar prou afinat per detectar tresors en llocs imprevisibles, però també ha de saber articular els codis de recepció que convertiran aquesta troballa en una forma diferent d'art. La Cultura Porqueria advoca per una comunicació activa i antidogmàtica entre l'obra i el consumidor.
Exposició
Una successió de vitrines plenes de programes de cinema, cartells, objectes promocionals de pel·lícules, flyers, revistes... permet al visitant fer un recorregut per una història alternativa del cinema. La secció culmina en un petit auditori en què es projecta la pel·lícula Carne.
3.- L'Avantguarda Casual
El creador porqueria acostuma a formular les seves troballes sense un pla previ. L'obra porqueria en estat pur és impremeditada, espontània, natural: un fruit de les bones intencions que, en alguns casos, arriba a unes solucions estètiques extremes emparentades, per pur atzar, amb la transgressió dels llenguatges consensuats que proposen les avantguardes. La Cultura Porqueria és, en la millor de les seves expressions, una mena d'avantguarda casual, que se situa a les antípodes de la mediocritat. El cas d'Ed Wood jr., considerat el pitjor director de la història del cinema, és exemplar en aquest sentit: la intensitat de les seves incorreccions va cristal·litzar en una sèrie de treballs irrepetibles, de bellesa esquiva, que han tingut influència posterior en les troballes d'un creador de tan marcada vocació experimental com David Lynch.
Exposició
Una aproximació a la figura d'Ed Wood, icona del cinema porqueria, a través d'audiovisuals i objectes diversos relacionats amb el cineasta.
4.- Activisme del Gust
Rebuscar en la porqueria cultural és, també, un mètode possible per construir-se un menú estètic al marge dels dictats de mercat. En uns temps en què les dictadures del gust semblen asfixiar tota possibilitat de dissidència estètica, l'esteta porqueria té la responsabilitat d'establir la seva religió privada i rescatar icones de l'oblit, i fins i tot de reciclar discursos més enllà de la seva intenció original. Alguns col·leccionistes de vinil de vocació porqueria han trobat jaciments de talent i experimentació en zones que havien estat obviades per les llistes d'èxits i les històries oficials del pop.
Exposició
Deu habitacions diferents destinades al culte de deu músics: The Shaggs, Daniel Johnston, Heino, Luixy Toledo, Tamara i William Shatner, entre d'altres.
5.- L'Imperi de la Porqueria
La televisió és el mitjà que, en un cert sentit, al final ha pervertit el funcionament i la naturalesa de la Cultura Porqueria: en aquest context, la porqueria es converteix en esperanto populista i abandona el seu poder transgressor. És llavors que l'espectador corre el perill de perdre el control del mecanisme. Això no obstant, en l'Imperi de la Porqueria encara és possible establir jerarquies, identificar i aïllar fenòmens de culte dignes d'estudi. I, així mateix, a l'espectador -reduït pel mitjà a consumidor passiu- li queda una última possibilitat de revenja: trossejar el discurs mediàtic fent-ne palesa la manipulació, convertint els seus parracs trets de context en una successió evolutiva del graffiti.
Exposició
Un muntatge audiovisual permet al visitant una passejada pels productes porqueria de la televisió.
6.- Living La Vida Porqueria
La paraula 'porqueria' cada vegada adjectiva més coses del fet quotidià: feina, menjar, contractes, comunicació, sexe... Si la Cultura Porqueria ha estat un gratificant simulacre de l'art per als temps de les estètiques teledirigides, els successius simulacres que assumeixen el lloc i la funció de moltes de les nostres experiències naturals sembla que ens cridin a l'orella que vivim una vida porqueria. Tancant un cercle, les pàgines web personals es podrien interpretar com un reflex cibernètic del 'freakshow', en què nosaltres ens hem convertit en els nostres propis monstres i hem exhibit en el buit del ciberespai els límits de la nostra pròpia mediocritat. Això no obstant, potser aquest no és, encara, el final del camí.
Exposició
Una col·lecció d'objectes quotidians kitsch i un audiovisual que resumeix les 24 hores de la vida d'un ciutadà qualsevol que, de manera conscient o inconscient, té un comportament porqueria, tanquen l'exposició.
