Conversa amb Andreu Gomila i Rimini Protokoll

Directors d’escena però també antropòlegs, documentalistes, investigadors socials, comunicadors, politòlegs, enginyers de robòtica... Rimini Protokoll, al llarg dels darrers vint anys, ha fet que el teatre trenqués les barreres de les sales convencionals i ha donat una nova vida als nous formats teatrals. Ha volgut obrir noves vies, trencar els paràmetres establerts, canviar el sistema operatiu, alliberar-lo, fer-lo de codi obert, com si es tractés d’un programa informàtic, per oferir noves definicions al teatre. Per això el format de les seves obres és tan divers i inventen propostes que no només han enderrocat parets teatrals, sinó també personals. No és estrany, doncs, que moltes de les seves peces estiguin protagonitzades per ciutadans normals, que no són intèrprets professionals, triats a partir del seu coneixement o de la seva experiència. Com afirma Stefan Kaegi, «no es tracta només d’explicar una història, o de fer una pel·lícula mentre expliquen aquesta història, sinó que nosaltres els reorganitzem la vida perquè inventin una nova manera d’explicar la història des d’aquest format particular».