Cinema Paral·lel: Aleinikov, Yufit i els símptomes de l’ensorrament de l’era soviètica

A Moscou, els germans Aleinikov van abraçar l’estètica amateur i es van negar deliberadament a observar els estàndards professionals. També van fundar la revista de cinema independent Cine Fantom i posteriorment van crear un club amb el mateix nom per fer experiments radicals de tipus «teràpia de xoc», en una època en què la indústria cinematogràfica nacional estava en declivi arran de l’ensorrament de la Unió Soviètica i les reformes econòmiques.

Al mateix temps, a Leningrad, el fotògraf i pintor Yevgeny Yufit va començar a filmar i dirigir diverses performances en espais públics urbans. Inspirats per les imatges de l’Atles de Medicina Legal d’Eduard von Hofmann, l’slapstick de Mack Sennett, l’avantguarda francesa i l’excentricitat formal del cinema soviètic de la dècada de 1920, aquests primers curtmetratges de Yufit mostren esdeveniments absurds amb humor negre i abundants referències a la mort, en el que va donar lloc a un nou gènere dins el Cinema Paral·lel: el necrorealisme.

Gleb i Igor Aleinikov:

Traktora, 1987, 12 min; Revolutionary Sketch, 1987, 8 min; Cruel Illness of Men, 1987, 10 min.

Projecció en digital. VO. amb subtítols en anglès i català. Còpies cortesia de Gleb Aleinikov.

Yevgeny Yufit:

Lesorub (Woodcutter), 1985, digital, 8 min; Vesna (Spring), 1987, digital, 10 min; Rytsary podnesbesya (Knights of Heaven), 1989, 16 mm, 25 min.

VO. amb subtítols en anglès i català. Còpies cortesia de Masha Godovannaya, excepte Knights of Heaven, cortesia també d’EYE Film Institute.

Un programa de Mariana Hristova.