Institut d’Humanitats
Change Nature! Ecologies tecnomaterials
El límit, 2
Cursos i tallers
En el marc de l’exposició del CCCB Mart: el mirall vermell, el cicle de seminaris «El límit» proposa aquest concepte com a noció des d’on repensar el paradigma de progrés, la condició de l’humà i la natura dins els límits materials del planeta Terra.
Un dels límits més qüestionats en el debat filosòfic contemporani és el d’allò natural. La proposta del xenofeminisme en aquest sentit és rotunda: «si la natura és injusta, canviem la natura!». Segons els seus dos principis normatius, l’antinaturalisme i el tecnomaterialisme, res no és tan sagrat que no pugui ser estudiat científicament i manipulat tecnològicament. Si bé es refereix a les limitacions biològiques en relació amb el gènere i la reproducció, això pot aplicar-se també a qüestions ecològiques.
Projectes com la terraformació o la geoenginyeria defensen poder intervenir tecnològicament la natura per mitigar els efectes del canvi climàtic i fer de la Terra un hoste viable per a les seves formes de vida. Fins ara, hem intervingut i alterat els seus processos amb conseqüències desastroses per al nostre entorn i per a altres espècies a més de la nostra, però totes aquestes transformacions no han estat conscients o planificades. Des de la perspectiva de les ecologies tecnomaterials, no ens queda altra opció que prendre decisions més responsables i deliberades sobre quina forma li estem donant al planeta.
Aquest seminari explorarà la dimensió filosòfica del projecte, algunes vies de realització i les seves crítiques més comunes.
La fi de la natura.
Des de la filosofia s’ha assenyalat la natura com un constructe que només pot entendre’s en relació amb el seu oposat — allò artificial. Per tant, no és un àmbit delimitat de la realitat, sinó una idea sobre la qual es projecten sensibilitats estètiques, judicis ètics i atributs culturals. Aquesta concepció s’ha anat abandonant progressivament pel seu dualisme i per la seva càrrega romàntica; però, a més de la seva obsolescència conceptual, les ciències ambientals semblen anunciar també el seu decés a nivell empíric. Hem transformat l’atmosfera i el clima deixant la nostra empremta en tots els ecosistemes, raó per la qual ja no té sentit parlar de naturalesa com una força independent.
La terraformació de la Terra.
Aquesta nova condició postnatural implica prendre consciència de la nostra capacitat d’intervenir directament sobre els processos naturals i assumir el repte de començar a fer-ho deliberadament per reparar els danys causats al planeta. En aquesta sessió s’exploraran mesures que s’estan valorant o fins i tot ja aplicant amb aquest objectiu, com la gestió de la radiació solar, l’eliminació i segrest de carboni o la migració assistida d’espècies afectades pel canvi climàtic.
Altres (geo)futurs possibles.
La darrera sessió estarà dedicada a indagar en els impactes mediambientals de la geoenginyeria i a explorar com aquesta opera en la configuració d’imaginaris de futur. S’abordaran també qüestions d’autoritat moral i governança, la possibilitat de conseqüències inesperades de l’aplicació d’aquestes mesures, la crítica al solucionisme tecnològic i la necessitat de programes de canvi econòmic i polític que acompanyen aquestes mesures. S’introduiran breument (geo)futurs possibles com el decreixement.
Participants: Toni Navarro
Aquesta activitat forma part de: Mart, Institut d'Humanitats. Curs 20/21, Institut d’Humanitats
