Bioscopi: Antiselfies. Treure’ns la màscara

Vine a treballar els temes de la identitat i l’autorepresentació a través de l’expressivitat plàstica i l’animació, per sortir dels estereotips de representació als que estem acostumats.

Quantes vegades durant el dia capturem la nostra imatge? Com són aquestes imatges? Què és una selfie? Ho continua essent si no la publiquem? A quines plataformes compartim aquests retrats? Som en la mesura que ens mostrem?

La selfie és una exposició de la nostra pròpia imatge, compleix amb una funció social i ens permet construir i experimentar la nostra pròpia identitat. Aquestes imatges però sempre estan condicionades per la mirada i la reacció de l'altre perquè quan les compartim, ens exposem a la resposta afectiva de la nostra comunitat d’usuaris i usuàries. Pertanyem en la mesura que les altres mirades ens reconeixen. Això segurament fa que l’autorepresentació que fem de nosaltres mateixes busqui projectar una identitat atractiva que acompleixi amb l'aprovació d'aquells que ens observen. Així doncs, quines són aquestes garanties d'èxit? Hi ha normes no escrites en el món de la selfie? Ens sentim condicionats o pressionats per representar-nos d’una manera o una altra? Quin paper hi tenen els filtres i les màscares digitals?

Les exposicions «La màscara no menteix mai» i «Francesc Tosquelles», són el context per proposar aquesta nova edició de Bioscopi, una línia de treball permanent del CCCB amb la comunitat educativa (escoles, instituts, entitats socioeducatives, famílies,..) per explorar el món que ens envolta utilitzant els recursos i les tècniques de l’animació.

Disseny dels tallers a càrrec Martina Rogers, amb l’assessorament de Liliana Arroyo.