BCNmp7. L'escena industrial/New Wave a Barcelona en perspectiva

En aquesta segona sessió de BCNmp7, ens apropem als inicis de l’escena electrònica més desconeguda i avantguardista de principis dels anys vuitanta a Barcelona: l'escena industrial/New Wave. Tot i que a la Barcelona postfranquista hi arribaven en comptagotes, grups com Ultravox, Joy Divison, Kraftwerk, Tuxedomoon, League Of Nations o Heaven 17 mostraven una manera de fer i d’entendre la música totalment innovadora: incorporaven sintetitzadors i caixes de ritmes que van captivar molts joves. Un dels objectius d’aquesta sessió és conèixer com l’escena musical de Barcelona va assimilar aquest nou paradigma.

Prèviament a les actuacions programades -Philippe Laurent i TVNNEL-, introdueixen la sessió tres músics pioners de la nostra ciutat, testimonis d’un moment irrepetible i determinant en la història de la música: Victor Nubla, una de les figures més rellevants de la música experimental del nostre país; Gat, músic i fundador de bandes referents i pioneres a Barcelona com Ultratruita i New Buildings, i J.J. Ibáñez, fundador del grup badaloní Kremlyn i artista molt actiu en l’escena electrònica de principis dels noranta a Barcelona.


Philippe Laurent (Minimal Wave, França) és un artista plàstic, músic i dissenyador. Ja sigui treballant amb codis gràfics o codis digitals, arts plàstiques o música, l'enfocament i l'objectiu de Laurent és sempre la investigació vers la percepció dels signes i dels símbols en les persones. Les seves pintures o l'efecte il·lusori de tipografies sobre un fons monocrom plantegen una pregunta vers la relació entre els signes i els significats. Philippe Laurent desenvolupa ideogrames abstractes, amb l'objectiu de no repetir la mateixa figura dues vegades, de la mateixa manera que l'escriptura d'un continent perdut o d'un llenguatge original es tractés d'un codi que ha precedit totes les altres llengües i que ara s'ha perdut. Aquest joc de l'ambigüitat planteja una pregunta fonamental de l'estat ontològic de llenguatge escrit en les nostres societats occidentals. Philippe Laurent ha desenvolupat un ampli estudi personal de les formes dels primers símbols i lletres que condueixen a la 'sublimitat' d'un alfabet esotèric. Tot això ho aplica tant a la seva obra gràfica, com a la musical.

Tvnnel (València) és una veu greu i profunda, lletres àcides i nostàlgiques diluïdes en la fredor dels seus ritmes i sons programats. L’enigmàtica joia que va rondant en l’underground valencià. TVNNEL neix el 2013 com a projecte en solitari de l’artista Tono Inglés (Polígono Hindú Astral, Roman skirts). Tres sintetitzadors i un seqüenciador a mà ens submergeixen en un túner subterrani, on conflueixen el ball i la melancolia. Intentant allunyar-se de les propostes “revivals”, TVNNEL busca nous camins entre l’electro, el synth pop i l’industrial. Fredor maquinal i calor humà combinats en una interessant i personal proposta, amb un plantejament musical i amb una posada en escena que aposta clarament per la reducció, el minimalisme i l’autoproducció.