Barcelona – València – Palma

La ciutat del futur

La ciutat del futur o la ciutat que ens espera. Mirem de fer un salt endavant –ens situem a l’any 2085- per descobrir de quina manera evolucionaran les tres ciutats per adaptar-se o enfrontar les contingències que puguin presentar-se; derivades d’un possible canvi climàtic que desdibuixi la relació de la ciutat amb el mar.

Llengua

Barcelona, València i Palma comparteixen des del segle XIII la llengua catalana. En l’actualitat a València gairebé només es parla castellà; a Barcelona castellà i català comparteixen espai vital, i a Palma, també, tot i que el castellà guanya terreny. Legalment, les dues llengües són oficials en les tres ciutats. Alhora, en les tres ciutats n’han confluït moltes d’altres, d’ús familiar o limitat al barri on viuen els parlants, com a conseqüència de la nova immigració dels darrers anys: tamazig, urdú, xinès... Aquest espai, doncs, repassa en totes les direccions la realitat lingüística de les tres ciutats a partir d’un estudi del GELA (Grup d’estudis de llengües amenaçades) en col•laboració amb el CUSC (Centre universitari de sociolingüística i comunicació), sota la direcció de Carme Junyent.

Ciutat espectacle

Les tres ciutats han fet una aposta clara per esdevenir un focus d’atracció d’esdeveniments notables. Han volgut capitalitzar multitud de moviments econòmics, socials, culturals i esportius per atresorar una atenció que es tradueix en ingressos econòmics, els quals contribueixen al prestigi i al dinamisme de la ciutat. Les tres capitals s’han sumat a una estratègia que passa per refer zones depauperades, postergades o verges de creixement per tal de situar-hi grans construccions ―icones arquitectòniques de renom internacional― que serveixen d’excusa per donar embranzida a tot un nou espai ciutadà, convertit en escenari o exhibició de la imatge que la ciutat vol difondre arreu del planeta.

L’aposta per reinventar-se a base d’esdeveniments i equipaments, aboca les tres ciutats cap a un aparador que no evoluciona ni en continguts ni en investigació.

Ciutat lletja: corrupció urbanística i turisme

Els barris vells de les tres ciutats estan força degradats, la trama urbana medieval s’ha descompost en gran part i els vestigis que queden del passat són escassos. D’altra banda, el creixement urbà dels anys seixanta va tenir com a conseqüència barris perifèrics amb habitatges amb moltes mancances estructurals i de serveis. Els darrers anys hi ha hagut molts intents públics i privats tant de restauració i conservació dels barris antics com de millora dels perifèrics, però amb això no n’hi ha hagut prou. Aquests últims anys el turisme hi ha augmentat exponencialment. En aquest espai de l’exposició ens volem preguntar: Quina ciutat troba el turista quan hi aterra? Com el rebem? Què li oferim?

En aquest àmbit hi ha lloc per a la lletjor, la corrupció i la degradació, no només econòmica, sinó també estètica, ètica i de paisatge.

Ciutat hedonista

Barcelona, Palma i València són ciutats mediterrànies, amb el mar al costat, s’han assentat en una plana i han crescut, i presenten un comerç sempre actiu i un clima agradable. Els seus habitants viuen en un àmbit envejat, abocats al carrer i a la vida urbana. I, tot i que amb diferències i matisos, històricament sempre n’han gaudit. Actualment, l’economia de les tres ciutats té com a clau de volta el turisme. Un turisme de masses que ha comportat un creixement desbocat d’una oferta de lleure barata i sovint molesta per als seus veïns. El plaer, doncs, té diverses expressions i diverses interpretacions també, però, en tot cas, comparteix un protagonisme important en les tres ciutats.

Ciutat medieval

La ciutat gòtica va forjar l’esperit de les tres ciutats, confoses en un mateix caràcter que es tradueix en una passada i encara distingible configuració ―les muralles, els carrers gremials, les llotges, les catedrals i les esglésies―, accentuada, a més, en el fet que artesans i arquitectes que van elevar els edificis més notables d’aquest període tenien relació amb les tres ciutats, anaven i venien entre l’una i l’altra i així ens hi han deixat obres perdurables. Amb l’arribada de la modernitat, de la classe burgesa i dels moviments higienistes, les muralles de les tres ciutats es van enderrocar i es va forçar l’edificació dels eixamples.