Animals que de lluny semblen mosques

João Maria Gusmão i Pedro Paiva tenen un conjunt de pel·lícules mudes en 16 mm i 35 mm en què presenten, gairebé d’una manera científica i amb una certa ironia, petites accions físiques i fenòmens òptics particulars. Són inventaris sobre la naturalesa i l’òptica que responen a una demanda d’un món físic visible i, al mateix temps, invisible, on les coses concretes es presenten sempre com si fossin coses que s’oculten. Un fet que els mateixos autors designen com a «abisologia, una ciència transitòria del que és indiscernible». Les composicions senzilles i els trucs que adopten, com ara l’ús del ralentí o la superposició d’imatges, ens remeten a les pel·lícules mudes del cinema primitiu i a les cronofotografies d’Étienne-Jules Marey.

Benguelino a lançar um feitiço na camera, 2011, 2 min 49 s; Rodas, 2011, 2 min 33 s; Debaixo de um carro, 2011, 1 min 48 s; Burro, 2011, 2 min; O cavalo do profeta, 2011, 2 min 2 s; Entrar na cama, 2011, 2 min 47 s; Onda, 2011, 2 min 43 s; Tornado de esparguete, 2010, 2 min 47 s; Vaso mais pequeno que vaso, 2010, 2 min 25 s; Moinho de água, 2012, 3 min 45 s; Maçã de Darwin, macaco de Newton, 2012, 1 min; O Lançamento 1, 2006, 1 min 47 s; O homem imparticulado, 2004, 1 min 33 s; Mão, mais pequena que mão, 2009, 1 min 48 s; Poliedro de frutas, 2009, 2 min 42 s; Três albinos contando anedotas junto à fogueira, 2013, 2 min 48 s; Colocar o olho de peixe, 2012, 2 min 30 s; Eclipse ocular, 2007, 2 min 40 s; Iniciado, 2008, 2 min 39 s; 3 Sóis, 2009, 50 s; Solar, o cego a comer uma papaia, 2011, 2 min 35 s; Ovo estrelado, 2008, 2 min 37 s; Sonho de uma raia, 2011, 2 min 48 s; Aqueles animais que, à distância, se assemelham a moscas, 2012, 2 min 5 s; Pão, chá e jogo do awalé, 2011,, 2 min 27 s; Proboscis, 2013, 2 min 45 s; Casua, 2010, 4 min 37 s; Triângulos e quadrados, 2013, 1 min 25 s; A sopa, 2009, 3 min 35 s. [Projecció en 16 mm, sense so.]