Ves al contingut principal

Xcèntric 2023-2024

Al·legoria Africana

Audiovisuals

Aquesta sessió proposa un diàleg al voltant de l’obra singular de tres cineastes de la diàspora africana al Carib i els Estats Units. Les pel·lícules de Zeinabu Irene Davis, Nicolás Guillén Landrián i Ben Caldwell s’inscriuen en una història del cinema experimental com a projecte emancipador i subversiu. A través de l’al·legoria i el ball, el trànsit espiritual i el trauma colonial, construeixen espais d’imaginació per a la memòria afrodescendent i la recerca de la seva representació.

Influenciats pel Tercer Cinema de l’Amèrica Llatina i Àfrica, els cineastes del moviment L.A. Rebellion, també conegut com a Los Angeles School of Black Filmmakers, es van formar a l’UCLA (University of California Los Angeles) des de finals dels seixanta (Ben Caldwell) fins a mitjans dels vuitanta (Zeinabu Irene Davis). A Cycles (1989), la seva pel·lícula de tesi, Davis explora les rutines d’una dona negra que espera la menstruació, en un espai domèstic plantejat com un lloc d’autoconeixement i alliberament personal. Els rituals de la vida quotidiana s’entrellacen en el somni amb un ritual vudú que celebra la bellesa i la creativitat. Tant a Medea (1973) com a I & I: An African Allegory (1979), Caldwell proposa un «contra-arxiu audiovisual negre» de fotografies, il·lustracions etnogràfiques, imatges escenificades i documentals, cants i poemes, històries orals, música i creacions sonores afroamericanes, a través d’un intens treball de collage fílmic. Tal com va afirmar, «hem d’aconseguir que les eines treballin per a la nostra història (...), per això vaig acabar veient el cinema com una forma d’emancipar la imatge».

L’eix central de la sessió és l’irreverent i reflexiu cineasta afrocubà Nicolás Guillén Landrián. Amb més de 21 documentals en què trenca amb les formes de representació dominants, Landrián dissocia radicalment imatge, so i paraula escrita en les seves pel·lícules, en les quals s’allunya del documental didàctic tradicional per oferir una aproximació lírica a la cultura popular revolucionària des d’un lloc ambigu i indeterminat. Los del baile (1965), En un barrio viejo (1963) i Coffea Arábiga (1968) són exemples d’una expressió personal que li va costar l’acusació i l’empresonament per «desviació ideològica», l’expulsió de l’ICAIC (Institut Cubà de l’Art i la Indústria Cinematogràfics), la posterior censura de la seva filmografia i, finalment, el seu exili als Estats Units l’any 1989.

Cycles, Zeinabu Irene Davis, 1989, 16 mm a digital, 18’, VOSC; Medea, Ben Caldwell, 1973, 16 mm a digital, 7’, VOSC; Los del baile, Nicolás Guillén Landrián, 1965, 35 mm a DCP, 7’; En un barrio viejo, Nicolás Guillén Landrián, 1963, 35 mm a DCP, 9’; Coffea Arábiga, Nicolás Guillén Landrián, 1968, 35 mm a DCP, 19’; I & I: An African Allegory, Ben Caldwell, 1979, 16 mm a digital, 32’, VOSC.

Projecció en digital i DCP.

Còpia de Cycles procedent de Women Make Movies. Còpies de Ben Caldwell procedents d’UCLA Film & Television Archive i cortesia de l’artista. Còpies restaurades de Nicolás Guillén Landrián procedents d’Altahabana Films.

Conversa després de la projecció a càrrec de Dean Luis Reyes, investigador i crític cubà especialista en l’obra de Nicolás Guillén Landrián, i Diego Cepeda, programador de la sessió.

Presenta: Dean Luis Reyes

Directors/es: Nicolás Guillén Landrián, Ben Caldwell, Zeinabu Irene Davis

Aquesta activitat forma part de: Xcèntric 2023-2024

També et pot interessar