Adam Curtis, sense mirall

Adam Curtis és un dels documentalistes més seguits i comentats de les últimes dècades i la seva obra que es desenvolupa a l'àrea periodística, es presenta també en museus i centres d'art com el MOMA (NY) o el MNCARS(Madrid).

Abans de començar l'entrevista ens va demanar que solament es gravés àudio i no va permetre gravar la seva imatge, com el nostre objectiu era realitzar un programa a partir de la seva entrevista, aquí se'ns va plantejar el repte de com explicar, il·lustrar, a Adam Curtis sense servir-nos dels seus mateixos recursos, amb l'objectiu de diferenciar clarament els fragments que citem de la seva obra en el nostre muntatge. Adam Curtis ha aconseguit posar al servei del seu discurs tot tipus d'imatges alienes aparentment al seu relat. No obstant això, per il·lustrar a Adam Curtis, no podem enfrontar-lo al mirall de les seves lliçons...

Diversos aspectes i controvèrsies de la seva obra, des de l'ús de la seva veu fins a la bellesa abstracta i fascinadora del seu muntatge, seran abordats des de diferents estratègies, alienes a la seva, en un procés encara obert i al que els assistents són convidats a proposar, opinar i debatre.

Soy cámara inaugura amb aquest acte el nou curs d'Aules Obertes, projecte en col·laboració amb les universitats que, en el 2017, va donar com a resultat la publicació de 8 programes realitzats pels seus estudiants:

Modos de ver de Marina Pérez Trigueros (UPF).

Ciutat Oberta de Uxía Larrosa (UPF).

Memoria sin cuerpo de Marina Pérez Trigueros (UPF).

Textile Blues d’Andrea Fernández (UPF).

Carisma i poder de Montse Pujol (UPF, Comunicació Audiovisual), Marc Montull (UPF, Humanitats).

Verda carn de Yolanda Leyva (Elisava).

Poemes googlelizats de Jaime Alberto Deza (Escola Elisava).

El silenci no existeix de José Antonio Ortiz Pelegrina, Aroa Herrero Hoyo, Josep Maria Lázaro Gallardo, Eduardo Pèlach Alonso, Aura Ruiz Palom i Anna Valentí Roca (UPF).