Access to the View. Les pel·lícules d’Amy Halpern

De ben petita Amy Halpern va començar a realitzar composicions a partir de la llum i el moviment, com fan tots els nens. Es va interessar per l’estudi dels volums —espacials i temporals—, dels espais positius i negatius i de la seva representació i/o suggestió en la pantalla.

El 1971 es va posar a treballar sola en un apartament de Nova York amb una càmera, un projector, una empalmadora i una rebobinadora, i va començar a compondre pel·lícules a partir de les textures, les llums i les ombres. Les propietats del mitjà —les diferents sensibilitats de l’emulsió a la llum, l’elegant moviment brownià del gra i el lliscament dels gestos filmats, així com el de la mateixa pel·lícula— segueixen captant la seva atenció. També ha treballat les formes en què s’experimenta la durada.

Rodant en 16 mm, Halpern s’interessa per la filmació directa del que pot ser vist: un objecte, una localització, un gest, etc. Halpern evita la manipulació dramàtica, ja que troba més interessant el drama inherent a l’abstracció, i frustra les expectatives de l’espectador apreses del cinema narratiu. Jugant amb diferents formes associatives, fusiona moments en què es pot experimentar un moviment com un color, o una imatge com un sabor.

Invocation, 1982, sense so, 2 min; 3 Preparations, 1972, sense so, 6 min; Pouring Grain, 2000, sense so, 2 min; Filament (The Hands), 1975, sense so, 6 min; Peach Landscape, 1973, sense so, 5 min; Injury on a Theme, 2012, 7 min; Palm Down, 2012, sense so, 6 min; Cheshire Smile, 2012, 5 min; Access to the View, 2000, 2 min; By Halves, 2012, sense so, 7 min; Three-Minute Hells, 2012, 14 min; #27, 2019, sense so, 3 min, estrena mundial*; My Mink (Unowned Luxuries #2), 2019, sense so, 4 min, estrena mundial*; Elixir, 2012, sense so, 7 min.

Projecció en 16 mm.

Còpies cortesia d’Amy Halpern.

Un programa de Francisco Algarín Navarro.