Activitat

Aquest mes, Arturo Fuentes

Cada mes, la pantalla del vestíbul del CCCB es dedica a un creador audiovisual. Aquest mes presenta Arturo Fuentes.

 

Pantalla CCCB presenta Arturo Fuentes (Barcelona, 1979). Llicenciat en Psicologia per la UB, també ha cursat estudis d'Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, realització de Cinema i Vídeo i Música Electrònica. El seu interès per la ciència es reflecteix en les seves obres, a mig camí entre la videocreació, el videoart i el vídeo experimental, difícil de classificar precisament per la seva peculiar forma d'observar i fragmentar l'observació. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut múltiples i variats premis. El seu últim treball, VID, s'està exposant a diferents seus de l'Instituto Cervantes (Pequín, Milà, Lió i Casablanca).

Projeccions

K, 2005, 5'
Un espai i un moment es repeteix, però mai és igual, alguna cosa passa en el món imaginari de K. Inspirat en els gravats de M. C. Escher.

Null, 2006, 6'
A Null l'espai permuta, rota i es redimensiona. Al seu interior, els habitants sense cara es multipliquen i deambulen per paisatges impossibles per retrobar-se, al final, amb ells mateixos.

No hi ha cel, no hi ha sortides. De vegades el fons atrapa les figures
anul·lant la profunditat de l'espai com si fossin els habitants animats d'un llenç...

Amb la intenció de reflectir l'anar i venir de les connexions cerebrals en el procés d'elaboració d'un concepte, l'artista ens presenta aquesta obra, la demostració hiperrealística d'una línia de pensament, d'una connexió última.

VID, 2007, 6'
Aquesta obra ens proposa una nova gramàtica, una manera alternativa de llegir el que mirem; ens convida a recórrer el món que es troba sota la superfície de la imatge, un món regit per paràmetres visuals que difereixen dels admesos convencionalment com a creadors de realitat. VID planteja una analogia amb l'espai que envolta l'home, un espai deformat que determina els seus moviments, que el dirigeix i el fa ser més o menys visible als altres. L'home, de la mateixa manera que un VID, és part d'una imatge d'ordre superior i la seva comprensió s'escapa al nostre enteniment.

re-GENesis, 2008, 2,25'
L'evolució mirant només cap al futur, cap a l'expansió desmesurada, no té sentit si no hi ha una lectura del passat, conscients del que ens ha fet evolucionar o tornar a ser l'home de la caverna. Així s'hauria de fer el nou home, així s'hauria de teixir el nou futur.