Kiko Amat
Novel·lista i articulista
Kiko Amat va néixer a Sant Boi de Llobregat, a la perifèria barcelonina. El seu pare era jugador de rugbi i la seva mare auxiliar del manicomi local. Va abandonar els estudis als disset anys per ser mod, cleptòman, venedor de discos, quiosquer, caixer a McDonald’s, operari de cadena de muntatge a SEAT, vigilant de càmping, carter comercial i cambrer d’un gran hotel de Londres, ciutat on va residir durant cinc anys.
Ha publicat les novel·les El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003), Cosas que hacen BUM (2007), Rompepistas (2009), Eres el mejor, Cienfuegos (2012), Antes del huracán (2018) i Revancha (2021), totes a Anagrama. També és autor de tres llibres de no-ficció, Mil violines (2011), Chap Chap (2015) i Los enemigos; cómo sobrevivir al odio y aprovechar la enemistad (2022).
Al CCCB va dirigir, juntament amb Miqui Otero, el festival Primera Persona (2012-2021). A l'actualitat, coguionitza i cocondueix el podcast Pop y Muerte (Radio Primavera Sound) i és programador de la llibreria Finestres.
Actualització: 16 novembre 2021
Continguts
7 cicatrius
Un vídeo de Kiko Amat
Els millors (i els pitjors) moments del Primera Persona
Miqui Otero i Kiko Amat expliquen anècdotes del festival
Un festival en Primera Persona
Kiko Amat i Miqui Otero
Primera Persona 2013
Kiko Amat llegeix Shalom Auslander
Publicacions
