François Bayle

Toamasina (Madagascar), 1932. Després d'una infància a Madagascar i d'una formació autodidacta a París, al 1958 François Bayle s'uneix al Group de Recherches Musicales (GRM) de Pierre Schaeffer. Al 1966 n'assumeix la direcció i, amb la integració del GRM a l'Institut National de l'Audiovisuel (INA), al 1975 passa a dirigir el departament INA-GRM. A Bayle li devem l'origen del corrent internacional de músiques acusmàtiques, amb la concepció del sistema de difusió de so Acousmonium el 1974 i la fundació de l'Acusmathèque el 1991. En les dècades posteriors al desenvolupament de les músiques acusmàtiques, aquest corrent va atreure múltiples compositors i ha generat un gran nombre d'obres, concerts i produccions radiofòniques i discogràfiques. Al 1997 Bayle surt del GRM i instal·la el seu propi estudi audionumèric i multifònic, l'Studio Magison, on es dedica completament a la investigació, l'escriptura i la composició. Sota aquest segell, Bayle ha editat 18 CD fins avui. Entre els premis i honors que ha rebut hi ha el de Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit (1976, República Francesa), Comanador de les Arts i les Lletres de França (1986), Cavaller de la Legió d'Honor Francesa (1991), el premi de compositors SACEM 1978, el Gran Premi del Disc 1981, el Prix Ars Electronica 1989 o el Gran Premi Charles Cros 1999.