Soy Cámara online

Canal de vídeo assaig del CCCB

1 gener 2010 — 31 desembre 2020

Soy Cámara online és un laboratori de nous formats audiovisuals produït pel CCCB en col·laboració amb diferents universitats i realitzadors. És un espai experimental i participatiu en l’ecosistema de la xarxa que reflexiona sobre els temes més urgents de la societat contemporània, posant èmfasi en com es produeixen les imatges, tant en els àmbits tradicionals com a Internet.

Soy Cámara s’inicia arran d’una proposta de RTVE per participar, amb altres centres culturals del territori nacional, al programa mensual dedicat al món de la cultura: La Sala, a La2 de TVE. L’equip inicial format per Joana Abrines, Andrés Hispano, Àngela Martínez i Félix Pérez-Hita, va començar el recorregut de Soy Cámara, el programa del CCCB a RTVE, amb l’emissió del primer programa l’octubre del 2010. L’objectiu principal era que es convertís en un laboratori televisiu, amb voluntat divulgativa, creativa, assagística i crítica.

Després de cinc anys i quaranta-vuit programes emesos, i amb la incorporació a l’equip d’Ingrid Guardiola, es va fer palès que necessitàvem un espai que ens donés més llibertat de format, de llenguatge, de temporalitat i que ens apropés més al nostre públic, necessitats que difícilment podien ser compatibles amb les xifres de la quota de pantalla. És per aquest motiu que el programa es transforma a partir de maig del 2016 i passa d’un format televisiu a un projecte audiovisual més participatiu i experimental, amb l’objectiu que el canal es converteixi en un espai d’assaig audiovisual que reflexioni sobre els temes més urgents de la societat contemporània. Al mateix temps, es converteix en un laboratori de nous formats en col·laboració amb els estudis audiovisuals de les universitats i amb realitzadors professionals i col·lectius externs al CCCB. La col·laboració amb les universitats dona fruit a tots els programes publicats a la llista de reproducció «Campus».

Al llarg d’aquests deu anys d’existència, Soy Cámara ha fet evident que el mitjà audiovisual és una eina molt vàlida de pensament, i més encara en una cultura visual com la nostra, que va des del nostre passat cristià fins al nostre present tecnològic. Estem tan immersos en les imatges a través dels mitjans i de les xarxes socials, que aquestes imatges ja s’han convertit en un segon llenguatge. Per aquesta raó, Soy Cámara és més actual que mai i la seva manera de pensar les imatges i amb les imatges, és una eina molt necessària.

El 2020, amb la publicació digital, Imatges , un domini públic, es tanca aquest projecte i es pretén recollir en els seus textos l’experiència i reflexions d’alguns dels creadors que hi han participat, amb una mirada crítica i introspectiva que esperem que estimuli a seguir cultivant el gènere del «videoassaig».

Els programes es poden seguir gaudint al canal YouTube del programa.

Microformats del Soy Cámara online ↓

Campus: Docuassajos elaborats per la comunitat universitària. Actualment treballem amb la UPF, la UAB, la UB, Elisava, la URL i la UIC.
Km0: Inclou no només les veus del barri i la seva geografia humana en forma de cròniques o dietaris, sinó també aquelles càpsules que reflexionen sobre el veïnatge i l’entorn urbà i social dels barris.
Gramatikón: Espai de metareflexió sobre el llenguatge audiovisual o sobre les imatges mateixes des dels seus diferents espais de producció (publicitat, cinema, televisió). Es tracta de dibuixar noves gramàtiques audiovisuals, noves maneres de veure les imatges. En aquesta secció s’inclouen els exercicis de Pantalla Partida (imatges posades en diàleg en noves relacions que semblaven inversemblants) i els Reversibles (manipulacions de naturalesa humorística de produccions audiovisuals de la xarxa), entre d’altres.
La Caixa Negra: Espai per donar veu a aquells que no la tenen, per ajustar les asimetries congènites al sistema econòmic actual des d’un punt de vista de gènere, de classe, d’etnografia i de supremacia cultural.
Not a Lab: Espai experimental i assagístic per reflexionar sobre els temes més urgents de la nostra societat. Inclou un diàleg permanent amb la innovació i la recerca universitària.
Objectes Perduts: Projectes que o bé encara no s’han dut a terme, o no s’han pogut dur a terme, però que serveixen com a llavors culturals.
Objectes Trobats: Diferents prescriptors ens conviden a les seves particulars seleccions audiovisuals a partir de rutes personalitzades a través del vídeo online.
Dret a Rèplica: Anàlisi d’obres o esdeveniments de la nostra història cultural des de la distància crítica per agents de la cultura actual.

L’equip ↓

El projecte està coordinat des del Departament d’Audiovisuals, amb Àngela Martínez com a cap, Ingrid Guardiola, Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita com a curadors i creadors de continguts i José Antonio Soria, Toni Curcó i Joan Carles Rodríguez en la realització audiovisual i la producció tècnica. També comptem amb la col·laboració de diferents Universitats (estudis de Comunicació Audiovisual, Belles Arts i Gestió Cultural), així com amb realitzadors externs.

Continguts relacionats

Veure tots els continguts

Una altra recepta per al mateix mal. Soy Cámara online

Com seguir una recepta (cinematogràfica) que insisteix que no hi ha recepta? Els feminismes són una provocació perpètua, de difícil assimilació i a contrapèl dels sistemes classificatoris de la història. Una de les pràctiques més ...

Veure el vídeo