Prendre la paraula

Necessitem noves paraules per descriure el món? Encara ens serveixen els conceptes tradicionals de la política per entendre les condicions en què vivim i actuem? Són útils per explicar la multiplicitat de forces, problemes i somnis que conformen la vida col·lectiva? L’erosió de les formes tradicionals de fer política i el descrèdit de les institucions; els canvis d’escala, velocitat i perspectiva d’un món globalitzat; les noves relacions entre identitat, poder, estat i mercat, o la profunditat de les transformacions tecnològiques han ampliat i, en alguns casos, forçat els límits i les possibilitats d’aquestes categories. «Igualtat», «llibertat», «sobirania», «ciutadania», «estat»: cal repensar i revisar les paraules de la política a la llum d’aquestes noves circumstàncies per tal d’ampliar les possibilitats d’actuar, comprendre i canviar les condicions de la nostra vida en comú. Prendre la paraula, renovar-ne el sentit, és també una manera de reconquerir el món.