Inici » Programa » Exposicions » Big Bang Data

Big Bang Data

Prorroguem fins el 16 de novembre

Vídeos

Àlbums d’imatges

  • Big Bang Data // Àlbum fotogràfic

Informació pràctica

Del 9 maig 2014 al 16 novembre 2014

Horari

De dimarts a diumenges d'11 a 20h
Tancat els dilluns no festius

Les taquilles tanquen mitja hora abans del tancament de la sala.

Preus exposició

ENTRADA A UNA EXPOSICIÓ:

Preu: 6 €

Entrada reduïda: 4 € per a jubilats, menors de 25 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals i visites en grup (mínim 15 persones).

Entrada gratuïta per a menors de 12 anys, Amics del CCCB, Jubilats titulars de la Targeta Rosa gratuïta, aturats, carnet de Docent de la Generalitat de Catalunya, i cada diumenge de 15 a 20 h. Jornades de portes obertes: Dia Internacional dels Museus, la Nit dels Museus, i per Santa Eulàlia i la Mercè.


ENTRADES COMBINADES PER A DUES O MÉS EXPOSICIONS:

Preu: 8,00 €

Entrada reduïda:
6,00 €  per a jubilats, menors de 25 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals i visites en grup (mínim 15 persones).


Articketbcn
Entrada única per al CCCB, MACBA, MNAC, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Joan Miró i Museu Picasso. Preu 30 € amb una durada de tres mesos.
Website d'Articket

Hello World - Installation shadows © Photo by Sarah Rust Sampedro

Hello World, instal·lació de Christopher Baker. © Sarah Rust Sampedro.

Són les dades el nou petroli, una font de riquesa potencialment in­finita? Són la  munició que carrega les armes de vigilància massiva? O han de ser, per damunt de tot, una oportunitat, un instrument per al coneixement, la prevenció, l’eficiència i la transparència, una eina per construir una democràcia més transparent i participativa?.

Big Bang Data és un projecte que s’endinsa en el fenomen de l’explosió de dades en el qual estem immersos. Dels últims cinc anys ençà, existeix una àmplia consciència entre els sectors acadèmics, científics, les administracions, l’empresa i la cultura que generar, processar i, sobretot, interpretar dades està transformant radicalment la nostra societat.

Tots generem dades, des del dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyals del GPS. La novetat és que cada vegada és més fàcil emmagatzemar i processar aquestes quantitats ingents de dades que detecten patrons (d’incidències, de comportament, de consum, de vot, d’inversió, etc.). Aquest fet està canviant completa i molt ràpidament la forma de presa de decisions a tots nivells.

Participen en el projecte diferents creadors com Christopher Baker, Chris Jordan, Ingo Gunther , Erik Kessels, David Bowen, Aaron Koblin, Eric Fischer, Near Future Laboratory, Bestiario, investigadors, activistes, dissenyadors, educadors, analistes, cartògrafs, enginyers, economistes, arquitectes, comunicadors, programadors, periodistes i un llarg etcètera.

Així mateix, el dissenyador, creador i investigador Timo Arnall, establert a Londres, ha creat una instal·lació sorprenent a propòsit d’aquesta exposició, que ens introdueix en els aspectes més arquitectònics i materials dels centres de dades. Unes infraestructures de grans dimensions que emmagatzemen milions i milions de dades. Aquesta instal·lació es pot visitar “virtualment” a través d'aquest film de poc més d’un minut. 

 

World Processor © Ingo Gunter

©1988-2014 Worldprocessor by Ingo Gunter /ingogunther.com

Nova línia d'exposicions Beta al CCCB

El CCCB obre a la planta tercera un espai central per a projectes expositius que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l’era digital.

Big Bang Data és la primera d’aquesta sèrie de propostes que aborden les zones de fricció que aquests canvis comporten: des de la ciència, la innovació tecnològica i social, els reptes polítics, econòmics i culturals.

En els més de 5 mesos de durada de Big Bang Data, l’espai expositiu serà alhora una plataforma de trobada i debat al voltant d’aquest tema de màxima actualitat, que  acollirà tallers, hackatons, programes educatius i trobades de comunitats locals i internacionals.


Web del projecte http://bigbangdata.cccb.org

El pes del núvol. Geografies emergents de les dades

El Núvol, el nom genèric per als serveis que preserven les nostres fotos, els e-mails, documents de treball i mapes digitals, és una metàfora més que enganyosa. Al seu darrere no hi ha res de lleuger ni d’intangible.La nostra set inesgotable de dades ha produït una gran indústria pesant, que no es distingeix gaire de les factories de l’era mecànica, i una teranyina de cables i ones electromagnètiques que envolta totalment el planeta. Mantenir el nostre ritme incessant de producció i consum de dades i assegurar-ne l’accessibilitat permanent té un impacte energètic que ja no és trivial.

Immersos en el tsunami. Una història de la infoexplosió

La idea que vivim sota l’ona expansiva d’una gran explosió d’informació no és nova. Tot i això, el ritme a què ha crescut en l’última dècada la quantitat de dades que som capaços de produir, transmetre i emmagatzemar no té precedent. Fa cinquanta anys, un disc dur era un dispositiu enorme, de la grandària d’un cotxe utilitari, que emmagatzemava l’equivalent a una cançó en format MP3, una porció ridícula de la capacitat del telèfon que avui duem a la butxaca.A mesura que la nostra experiència personal i la nostra història col·lectiva es codifiquen en suports digitals, el problema de la seva preservació a llarg termini es fa més urgent.

Més és diferent. La ciència del Big Data

Tenir accés a més dades no és només una qüestió de volum; a partir d’un llindar determinat, és possible fer les coses d’una altra manera. Les immenses masses d’informació que produeixen les organitzacions científiques, empresarials i governamentals contenen grans bosses de coneixement valuós que poden ser capturades si aprenem a detectar-les, extreure-les i llegir-les.

La revolució de les dades massives ha comportat un conjunt de noves metodologies i tècniques d’anàlisi i gestió de la informació, així com professions emergents: del data scientist a l’analista de dades i l’expert en visualització de la informació.

El batec del món. Què és la datificació?

A la facilitat per emmagatzemar grans volums d’informació a baix cost l’acompanya un altre factor determinant: la facilitat per produir aquesta informació, gràcies als milions de sensors que inunden el món. Des dels receptors GPS que monitoritzen el transport de mercaderies i passatgers als que mesuren la qualitat de l’aire a les ciutats, el trànsit a les carreteres i el funcionament de les cadenes de muntatge, per exemple. Aquesta infraestructura ja és imprescindible perquè funcionin els grans sistemes globals, però a més ens ofereix una nova narrativa, en temps real, de les mecàniques urbanes, socials i econòmiques.

Visualitzant la complexitat. Explicar el món amb dades

Amb el naixement de l’estadística moderna, a mitjan segle xix, com a disciplina capaç d’explicar diferents fenòmens socials, científics i econòmics, sorgeix la necessitat de forjar un nou llenguatge que salvi la distància que hi ha entre la mesura quantitativa de la realitat i la nostra necessitat de narracions per entendre el món. La pràctica de transformar xifres en imatges per explicar una història té una llarga tradició en la ciència i el disseny, que comprèn des de les cartes figuratives del segle xix fins a la visualització de dades avui. En la segona meitat del segle xx, artistes de diferents àmbits comencen a crear una estètica de la informació, en la qual les dades es converteixen en un instrument per a la representació i l’exploració subjectiva.

Què penses, què fas, què sents. La producció social de les dades

Fins fa una dècada, la gran majoria de les dades produïdes al món eren resultat de processos científics, industrials i administratius. Però l’explosió de les tecnologies mòbils i la popularització dels serveis socials de la Web 2.0 han canviat això d’una manera radical: avui en dia el principal agent de l’explosió de dades és l’activitat quotidiana de milions de ciutadans. Ja sigui fent cerques a Google, pujant vídeos a Youtube, actualitzant Twitter o acceptant sol·licituds a Facebook, les nostres accions produeixen empremtes digitals en les quals queden capturats els nostres desitjos, les nostres pors i les nostres esperances.

Per aquest motiu, actualment s’utilitzen tècniques com l’anàlisi dels sentiments (sentiment analysis)per intentar determinar les nostres preferències col·lectives a l’hora de comprar un producte o opinar sobre una decisió política.

Una nova era del coneixement. La revolució de les disciplines després de les dades massives

Del futbol professional als estudis literaris o la prevenció del crim, en l’actualitat són innombrables els àmbits del coneixement que es veuen transformats profundament per l’accés a grans conjunts de dades. Les metodologies de la ciència de les dades es van obrint pas en múltiples disciplines i hi creen dominis especialitzats, amb nous perfils professionals. Així, avui en la planificació urbanística es parla de tecnologies intel·ligents (smart city); en la premsa, de periodisme de dades, i als departaments d’història, d’humanitats digitals.

La primera onada de productes basats en dades (data-driven) genera, a més a més, tensions i esquerdes a les indústries respectives, com passa amb els polèmics serveis d’anàlisi genòmica personalitzada.

Som Dades: De la quantificació a la mercantilització del “jo”

La necessitat de mesurar tot el que fem, com a forma d’autoconeixement, té una llarga història, però el que abans era una obsessió extrema avui és una pràctica quotidiana i una economia en creixement. La “quantificació del jo” promet que enregistrar cadascun dels nostres actes és la millor via per entendre’n les conseqüències i donar compliment a qualsevol propòsit. Es tracta d’una de les moltes indústries que, mitjançant les dades, han començat a mercantilitzar la nostra intimitat.

Avui no som només consumidors de dades. Les plataformes socials d’Internet construeixen un perfil extremament detallat de les nostres preferències i ens converteixen en un producte. Les nostres dades són la mercaderia amb què comercien els gestors d’informació (data brokers) i un component essencial del model econòmic que serveix de suport a Internet. Aquesta recollida sistemàtica de dades sobre la nostra vida personal és un dels factors que fan possible l’estat de vigilància massiva revelat per les filtracions d’Edward Snowden.

El que les dades no expliquen. La tirania del datacentrisme

Situar la cultura de les dades al centre de la presa de decisions i de la nostra manera d’interpretar el món obre moltes possibilitats, però també implica nombrosos riscos. El principal perill del datacentrisme és que fomenti la idea que en les dades hi ha la resposta a qualsevol problema i que la nostra societat pot prescindir de mecanismes més imperfectes i desordenats, basats en la política i la negociació.

Preservar valors com la subjectivitat i l’ambigüitat és especialment important en un moment en què és fàcil pensar que totes les solucions són computables i estan situades dins d’un servidor, emmagatzemades en un Data Center.

Dades per al bé comú. Cap a una cultura crítica i participativa

Els ciutadans tenen avui un paper fonamental per determinar en quina mena de societat de les dades viurem. Es poden resignar a ser consumidors passius i mercaderia en mans dels que exploten la seva informació, o exercir el seu dret a accedir a les dades que són de tots i utilitzar-les. Milers d’administracions d’arreu del món han promogut polítiques de dades obertes per millorar els seus nivells de transparència i fomentar processos d’innovació ciutadana, amb diferents graus d’èxit.

A més, avui la ciutadania està produint les seves pròpies dades en paral·lel als canals oficials. Diferents plataformes col·laboratives fan possibles noves formes de ciència i ens permeten ser partícips d’experiments col·lectius.

Transparències Albert Barqué - Albert Barqué

Idiomes: català

BigData_cervell-Albert_Barque.pdf (10,3 MB)

Coprodueix:

Centre de Cultura Contemporània de BarcelonaFundación Telefónica

Patrocina:

Generalitat de CatalunyaFundació Banc SabadellHP - Hewlett-PackardFujifilmFotoprixGrundig

Col·labora:

MoritzTelefónica I+DBcnlabMediapro R+DIAACLoop BarcelonaSonar+DOfff BarcelonaFAB10 Barcelona

Mitjans de comunicació:

El PaísTelevisió de CatalunyaCatalunya Ràdio


CCCB - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Montalegre, 5 - 08001 Barcelona Tel. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - info@cccb.org